A la tres
L'exemple de Francesc
s'ha emparat
en una mal entesa llei del silenci”
No fa ni un mes que el papa Francesc demanava perdó a les víctimes d'abusos sexuals practicats per eclesiàstics pels pecats d'omissió comesos pels líders de l'Església, pecats que va qualificar de crims horribles. Aquesta és la manera com el nou pontífex aborda una qüestió que durant molts anys ha estat tapada pel Vaticà malgrat ser coneguda i fins i tot denunciada públicament. Si l'anterior papa, davant l'evidència dels fets, va començar a rebutjar tímidament els casos de pederàstia, Francesc no només ha admès la seva existència, ha demanat perdó i ha proclamat que hi haurà tolerància zero davant aquestes conductes, sinó que s'ha compromès a perseguir-les i eradicar-les amb la reforma del Codi Penal i l'enduriment de les sancions. Davant conductes impròpies, davant delictes que eren coneguts, el papa ha anat de cara i ha actuat amb determinació, claredat i valentia: a partir d'ara, tolerància zero. La millor manera d'evitar que proliferin és deixar ben clar que aquestes conductes no estan emparades per un silenci còmplice que no fa altra cosa que donar-li una cobertura moral i legal que no té ni hauria d'haver tingut.
Aquesta determinació demostrada pel papa en un tema tan sensible som són els abusos sexuals hauria de ser importada pels partits polítics en matèria de corrupció. Resulta que en aquesta esfera de la vida pública, ja sigui per la dificultat de les formacions per finançar-se o simplement per avarícia, les conductes impròpies han estat a l'ordre del dia, consentides amb l'excusa de la ignorància, de l'empara d'una malentesa llei del silenci. Potser és el moment que arribi un Francesc que obri les portes, reconegui els errors i faci net amb totes les conseqüències. Que posi fi a les velles pràctiques i deixi clar que aquestes conductes no es toleren ni es toleraran, que mai més es mirarà cap a una altra banda. Això sí que donaria lloc a una veritable refundació, a una regeneració amb totes les lletres.