Rússia (I)
És un fet que la guerra freda la va perdre la URSS, però ho és també que Occident, els EUA i la UE van interpretar que els vençuts havien d'acceptar les condicions imposades pels vencedors, malgrat les garanties donades a la URSS de Gorbatxov en l'ocasió de la reunificació alemanya que l'OTAN no avançaria a l'est i que la UE no incorporaria estats procedents de l'antic imperi i àrea d'influència de la URSS. Va ser aquest pacte el que va permetre la fi ordenada de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial a Europa.
La protesta més formal que real de Rússia amb relació a la dissolució de Iugoslàvia, a la guerra a Líbia o a la invasió de l'Iraq, va ser interpretada, com encertadament assenyala l'Alexander Lukin en un recent assaig, tant pels EUA com per la UE, com una manca d'alineament amb la política occidental que es corregiria una vegada Rússia anés adoptant una política econòmica més capitalista i una pràctica política més en línia amb les democràcies occidentals. La predicció no s'ha complert.
Però l'OTAN ha incrementat en 12 el nombre d'estats associats, tots ells procedents de l'òrbita soviètica o d'antics estats del Pacte de Varsòvia, i la UE ha incrementat el nombre d'estats membres en 16... Pensar que Rússia no reaccionaria ha portat Occident a una política que pels ulls russos és agressiva i imperialista. Hi ha una part de raó en aquest argument més enllà de la manca de democràcia a Rússia que no pot ser un argument per justificar qualsevol política d'Occident. La resposta intel·ligent i pragmàtica, per eficaç, a l'oligarquia russa és probablement molt més la col·laboració que la confrontació.
Rússia ha estat vint anys, des de 1990, per refer la seva economia però l'alt preu del petroli i el gas i l'abundància d'hidrocarburs del seu ampli territori li han donat una força econòmica i també política que li permet desenvolupar una projecció exterior confrontada amb Occident en defensa de la seva àrea d'influència. Per gran part del poble rus, la pèrdua de l'imperi amb la desaparició de la URSS va ser la major catàstrofe del segle XX a partir de la creença que va ser la Unió Soviètica qui va salvar Europa del feixisme i del nazisme, i és per tant lògic que hi hagi una voluntat de recuperar part de l'antic poder i influència a partir de l'orgull de ser un poble diferent i important al món al qual Occident no li reconeix el pes que realment té.
Moltes de les antigues repúbliques soviètiques, Lituània, Moldàvia, Geòrgia, Ucraïna, tenen minories russòfones que volen continuar mantenint vincles amb Rússia, i això ha donat lloc o a confrontacions armades, que en alguns casos han desembocat en la partició d'estats entre les àrees mes prorusses i més prooccidentals, casos de Moldàvia i Geòrgia, o a una inestabilitat i conflicte que s'enquista perquè es converteix en guerra civil i és per tant difícil de resoldre, cas d'Ucraïna.
En el cas d'Estònia i Lituània, estats de la UE, la minoria russa, respectivament un 6% i un 12% de la població, no pot votar en eleccions nacionals ni té idèntics drets que la resta de la població. És aquesta dificultat objectiva per la integració de dos grups ètnics i culturals diversos, junt amb la voluntat dels russos de constituir-se en minoria diferenciada, el que dificulta fer una política transversal i integradora origen dels problemes que, en grau màxim, han desembocat en guerra a Ucraïna.
És qüestionable si aquesta voluntat russa d'influència a les antigues repúbliques soviètiques té l'objectiu de reconstruir el seu imperi o de constituir associacions o comunitats d'estats per promoure el lliure comerç i facilitar la influència econòmica de Rússia. La Comunitat Econòmica Euroasiàtica que impulsa Moscou, i de la qual formen part Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, té més clarament l'objectiu segon que el primer i el mateix es pot dir de l'intent de constituir una comunitat d'estats entre Geòrgia, Turkmenistan i Ucraïna. De fet, cap d'aquests estats vol perdre la seva independència i tornar sota el domini rus, però sí que veuen amb interès expandir la seva pròpia àrea de lliure comerç, el seu mercat i la millora de les seves exportacions.