Víctimes innocents

El Comitè de les Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona ha tornat a posar damunt la taula el drama de la violència de gènere i les seves víctimes innocents: els infants. El comitè ha condemnat per primer cop el govern espanyol per no haver actuat de manera diligent en el cas d'una dona maltractada que va demanar protecció per a la seva filla durant quatre anys fins que va ser assassinada pel seu pare, que després es va suïcidar. Aquest cas, que data del 2003, no és malauradament un cas aïllat. Només l'any passat disset menors van morir a mans dels seus progenitors o de les parelles sentimentals de les seves mares; dos anys abans la xifra havia arribat a vint...

El cas denunciat recorda a les administracions que no s'ha d'abaixar la guàrdia davant les denúncies per maltractaments, que tota precaució és poca davant d'aquestes situacions. En els últims anys s'han aprovat lleis, protocols i instruccions per protegir d'una manera més efectiva les víctimes de la violència de gènere, adults i infants, però és evident que mai n'hi ha suficient. La mare de l'Ángela havia reclamat amb insistència a la justícia protecció per a ella i la seva filla, havia reclamat que les visites del pare a la nena es fessin amb supervisió, però ningú no va atendre les seves peticions.

Tot i les lleis, encara persisteixen costums i pràctiques dels diferents agents que intervenen en aquests casos que impedeixen un procés imparcial i acaben col·locant les víctimes en situació de vulnerabilitat. L'interès dels menors ha de prevaldre per damunt de tot, han de poder ser escoltats per evitar casos com el de l'Ángela González i la seva filla. Quan la justícia falla s'ha d'admetre l'error i esmenar-lo amb diligència per evitar que torni a passar. Però també és de justícia donar resposta a la víctima, com ho ha hagut de recordar l'ONU.