Salàs de Pallars
Dissabte passat vaig intervenir en l'acte d'inauguració de l'exposició Àlbum de la Gran Guerra 1914, organitzada pel Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç i l'Ajuntament de Salàs de Pallars. Pujàvem el mateix dissabte havent dinat i al coll de Comiols va començar a ploure intensament. A Tremp, la pluja va parar el temps de veure, un moment, la Llibreria Central que condueix Cisco Prats, i només d'arribar a Salàs, al local de les antigues escoles, hi va tornar i no va parar fins passades les vuit. La sala estava atapeïda, l'alcalde es mostrava satisfet i Cisco Farràs i la seva dona, que és la regidora de Cultura, tractaven dels darrers detalls de la inauguració. Una estona abans, Cisco Farràs, ànima i inspirador de l'exposició, ens l'havia mostrat en una visita exprés. Vaig quedar del tot meravellat. L'eficàcia elemental del discurs expositiu, els textos literaris que transportaven a una atmosfera entre eufòrica i plàcida en l'arrencada de l'estiu de 1914, el dramatisme i el xoc de l'esclat del conflicte, i la intensitat dramàtica de les imatges de les trinxeres dels dos costats en conflicte, servien de marc d'alguna de les col·leccions de cromos, principalment de la xocolata Amatller. En un espai reduït i una escenografia de primeríssim nivell, amb un sol cop d'ull és fàcil de percebre l'explosió del mapa d'Europa, la vida i el sofriment de la gent, tantes morts acumulades per causes sovint incomprensibles als ulls humanament escèptics de les gents de procedència diversa, que Gaziel havia trobat i havia vist canviar de comportament un cop instal·lada la guerra. La guerra i les seves misèries, els aprofitats de sempre i, finalment, la pau.
I l'impacte de la guerra a Catalunya. Una societat dividida, una opinió pública enfervorida, un nou periodisme, una literatura de la guerra, unes expectatives polítiques, totes les grans oportunitats econòmiques amb les grans fortunes desaprofitades, el fracàs de l'escena internacional com a fórmula per solucionar el plet català amb Espanya. L'acomodació dels uns, l'escepticisme dels altres, la radicalització del moviment obrer, la manca de cintura política de les elits catalanes i espanyoles. L'impacte, al Pallars, de la mort del gran impulsor de l'aprofitament hidroelèctric del Pirineu, i fundador de La Canadenca, F.S. Pearson, l'any 1915, a bord del Lusitània. Una guerra que, ara, en el seu centenari desperta un interès renovat, amb noves revisions historiogràfiques i un gruix important de noves publicacions de caire memorialístic i dietarístic, i que arriba a la premsa escrita com la sèrie que Plàcid Garcia Planas ha començat a La Vanguardia amb l'encapçalament d'una tira d'alguns dels cromos de xocolates Amatller.
Cisco Farràs em va explicar que hi ha més de cinquanta col·leccions de cromos sobre la Gran Guerra, amb prop de quatre mil cromos en total, que van anar sortint al fil dels esdeveniments com una versió acolorida i potser endolcida per a la mainada.
Però tot i ser important l'exposició, com no en veurem potser cap d'altra a Catalunya, el més important que vaig percebre va ser la vibració col·lectiva de tot un poble emocionat per la transformació que, animada pel Cisco Farràs, s'ha produït al voltant del projecte i de la realitat de les Botigues Museu de Salàs de Pallars. Una farmàcia, una barberia, una merceria i perfumeria, un bar, un estanc, una botiga d'ultramarins, on l'instint col·leccionista i la passió pedagògica del Cisco s'han posat al servei d'una idea de dinamització col·lectiva. Una idea de recuperació de la memòria, però sobretot de la història i de presentació dels grans canvis socials i culturals a través dels productes de les diferents botigues i del disseny i la publicitat. El més important de tot és que amb tota la modèstia i pocs recursos, però amb molta imaginació i idees clares, aquest projecte ha girat com un mitjó la vida i les expectatives del poble. El patrimoni al servei del futur i lluny de les inèrcies encarcaradores i massa elitistes.
