Opinió

Nacionalista

Sobretot, no ens deixéssim desmoralitzar; és el que vol la casta oligàrquica espanyola i els seus delegats a Catalunya

He visi­tat el museu dedi­cat a la Borsa de Bielsa. El des­plaçament del front cap al Segre i l'Ebre a l'inici del 1938 va dei­xar un encla­va­ment repu­blicà a les valls de Bielsa que va resis­tir mesos heroi­ca­ment. La població s'exilià, però això no va impe­dir que l'avi­ació nazi­fei­xista arrasés tots els pobles. En sor­tir, als sol­dats se'ls pro­posà un ple­bis­cit: podien pas­sar a la zona fran­quista amb vagons de pri­mera i una paga, o mar­xar a la zona repu­bli­cana en tren de mer­ca­de­ries i sense paga. Més de 6.000 van optar per con­ti­nuar amb la República, només 600 van pas­sar a l'altre bàndol. La premsa fran­cesa ho titu­lava: “Entre Cata­lu­nya o l'Espa­nya naci­o­na­lista”.

Fa 76 anys. I estem igual. El referèndum que volem és per triar entre democràcia cata­lana o Espa­nya naci­o­na­lista. La nos­tra iden­ti­tat, la com­po­sició sociològica plu­ral del país i la seva situ­ació fron­te­rera que va per­me­tre exi­lis més o menys llargs han pos­si­bi­li­tat a la soci­e­tat cata­lana de ser més resis­tent al atado y bien atado de Franco que arriba als nos­tres dies. En altres llocs de l'Estat, amb una llarga tra­dició de repressió sobre els febles, va ploure sobre mullat i l'hege­mo­nia social més reac­cionària ha anat qua­llant.

Per això, és a Cata­lu­nya on, amb el cata­lit­za­dor del procés esta­tu­tari avor­tat, s'ha començat a qüesti­o­nar seri­o­sa­ment el règim de la tran­sició. Tant, que el pilar català d'aquesta, el pujo­lisme, ja va ser der­ro­tat dues vega­des: una, durant els dos governs d'esquerra naci­o­nal; l'altra, quan el poble ha encapçalat la demanda d'auto­de­ter­mi­nació i inde­pendència, superant al car­rer la nova pro­posta nego­ci­a­dora d'un pacte fis­cal.

Hi havia tres pilars de la tran­sició: un par­tit con­ser­va­dor post­fran­quista, el PP; un par­tit soci­al­demòcrata domes­ti­cat, el PSOE, i un par­tit libe­ral d'implan­tació cata­lana, CiU. I una pedra dove­lla: Joan Car­les i la monar­quia. Doncs bé, quan el pilar català s'ha vist des­bor­dat per les mas­ses, i s'ha hagut d'adap­tar als nous temps, els altres pilars i la dove­lla en comp­tes de sor­tir en auxili d'aquesta part de la classe diri­gent de la tran­sició, l'han aca­bat d'enfon­sar.

L'afer de la con­fessió de Pujol, i el que seguirà, és una con­seqüència d'una manera de fer política entre els par­tits majo­ri­ta­ris que van pac­tar amb el fran­quisme a la tran­sició. El procés català ha forçat a la trans­parència. És lamen­ta­ble, però, que sabent que el pujo­lisme polític ja estava amor­tit­zat fa tres anys, el pujo­lisme econòmic no tingués l'altura moral i patriòtica de fer-se l'harakiri quan tocava, ara fa tres anys, i no ara a les envis­tes d'un moment cru­cial de la nova tran­sició. O és l'últim favor de Pujol al règim?

Espero que no, perquè si tot ple­gat acaba als jut­jats, com sem­bla, és d'espe­rar el seu dar­rer gest patriòtic: que expli­quin, ell i els seus, tot el que saben també de les altres tra­mes cor­rup­tes, que de moment se n'estan esca­pant: els comp­tes i les comis­si­ons de l'exrei i la seva família, la trama abso­lu­ta­ment cor­rupta del PP que encara no ha por­tat cap diri­gent naci­o­nal a la presó, o les matei­xes cla­ve­gue­res del PSOE.

I final­ment, atenció a l'altre fac­tor que, jun­ta­ment amb la implosió pujo­lista, pot estar tele­di­ri­git: nous movi­ments polítics amb apa­rença alter­na­tiva estan reci­clant la bon­dat de l'embol­call, Espa­nya, donant fal­ses expec­ta­ti­ves de rege­ne­ració democràtica a un Estat que només amb la seva des­com­po­sició, ni que sigui par­cial, serà capaç de ser repen­sat i refet. Posem la lupa sobre els movi­ments de l'entorn pujo­lista i de l'entorn Colau. I sobre­tot, no ens deixéssim des­mo­ra­lit­zar; és el que vol la casta oligàrquica espa­nyola i els seus dele­gats a Cata­lu­nya. L'11 de setem­bre s'ha d'omplir la V. Per triar una Cata­lu­nya democràtica i rebut­jar l'Espa­nya naci­o­na­lista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia