Hotel ‘sado'

Un empresari de Lleida establert a Castelló des de fa quinze anys ha reconvertit un antic hotel del Maestrat, L'Om del Llosar de Vilafranca (Alt Maestrat), en un hotel temàtic dedicat al sadomasoquisme. L'home va aconseguir l'establiment en desús, ha reformat les instal·lacions amb alguns petits però significatius retocs (masmorres privades i poltres de tortura a les habitacions, un espai comú on compartir jocs amb altres clients, canelobres, fuets, aquesta mena de coses) i tenia previst inaugurar El Castillo de Roissy el passat 1 d'agost.

Però la primera fuetada ha arribat abans d'hora i d'una procedència imprevista: l'Ajuntament de la localitat. L'equip de govern s'ha negat a última hora a atorgar la llicència d'obertura. Segons la premsa local, l'alcalde no veu gens clar que hi hagi un local hoteler d'aquestes característiques tan a prop de la població i a tocar del santuari de la Mare de Déu del Llosar, patrona del municipi. L'Ajuntament està decidit a sotmetre els promotors de l'hotel sadomasoquista a una llarga i dolorosa tortura legal abans de concedir el seu vistiplau, i els promotors, a través de les informacions que han penjat al seu Facebook, semblen ben disposats a sotmetre's a tot el càstig de paperassa que se'ls reclami, amb la idea que cap llei no impedeix que un hotel pugui oferir als seus clients la decoració i l'ambient que ells ofereixen.

Si arriba a bon port, serà el primer establiment d'aquestes característiques a l'Estat, segons la propaganda de l'hotel. A priori sembla una publicitat exagerada: qui més qui menys, tots tenim experiències en l'hostaleria amb situacions que s'aproximen al sadisme. I no només els hotels. Després de sis anys de crisi, tots plegats hem desenvolupat un sorprenent grau de tolerància al dolor que ens fa insensibles a una nova congelació o rebaixa de sou, qui encara en tingui, o a sobreviure a base de factures caigudes del cel al darrer moment. Segurament la crisi anava d'això: acostumar-se al flagell, i fins i tot gaudir-ne i donar les gràcies.

La paciència, però, té límits. A tots i a totes ens pot anar la marxa de tant en tant. Però un cop fora de l'habitació i abandonat l'hotel, seria d'agrair trobar el món, de nou, una mica amable.