Els talps

Avisa Miguel Bernard, secretari general de Manos Limpias, que tenen “talps infiltrats en tots els partits polítics, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, la Fundació Nous Catalans i en formacions com Reagrupament”. Caram amb el senyor Bernard! Deuen ser, com sol passar amb aquests animalets, invidents, perquè totes les profecies que Manos Limpias amolla sobre el procés sobiranista són errors monumentals. Haurien de vigilar. Potser es tracta de dobles agents i només pretenen marejar-los i que facin encara més el ridícul interposant querelles estèrils. Bernard i el seu parasindicat són excrescències del sistema pretesament democràtic espanyol. Unes fístules que desemboquen en el temps passat però tan pròxim en què els talps estaven molt ben retribuïts. Què és Manos Limpias? Qui els vota? Per què tenen tanta influència i actuen amb tanta arrogància? L'anomalia que representen només s'explica si es considera la fallida generalitzada del model polític i les institucions de l'Estat. En els primers moments de l'alzamiento, quan el règim nascut el juliol de 1936 va començar a legislar, els nous decrets feien referència sovint a unes “milicias anejas” que acompanyaven “el glorioso Ejército Nacional”. És a dir, falangistes i requetès. Ara les actuals alerten Rajoy perquè freni el procés sobiranista català “abans que tot plegat no acabi en un enfrontament al carrer”. Aquest enfrontament el desitgen, el busquen i l'atien els qui l'anuncien. Les milícies annexes. Talps, punys i pistoles.