Mercats

Com explicava molt bé ahir aquest diari, el mercat del Lleó de Girona està de celebració. Ha començat a celebrar 70 anys, durant els quals podríem dir que s'ha convertit en un exemple de l'evolució de la nostra societat en general i del comerç gironí en particular. I, pel que sembla, encara evolucionarà més amb la introducció de canvis, principalment en els horaris, per atraure més públic i més divers. Perquè aquesta és la clau de tot plegat. Les 1.200 persones que es calcula que cada dia passen per aquest popular mercat segur que no són prou per a la quasi seixantena de parades que hi ha. I ara es proposen obrir divendres a la tarda i tancar més tard la resta de dies. És cert que, amb els horaris actuals, el mercat ho posa difícil per a determinat públic, bàsicament aquell que té la sort de treballar. Per això, l'ampliació d'horari. Tot i que convindria recordar que ja es va provar fa molts anys i no va acabar de funcionar. Aquesta és la contradicció de la nostra societat. Ho volem tenir tot a l'abast a qualsevol hora i a qualsevol moment. Però una altra cosa és si després acabarem utilitzant aquests serveis que volem tenir a la nostra disposició gairebé les 24 hores del dia. Cal adaptar-se als nous temps? Per descomptat! Cal modernitzar-se? Només faltaria! Cal ajustar-se als nous patrons laborals? I tant! Però segurament no a qualsevol preu. Al mercat del Lleó obriran els divendres a la tarda no perquè els paradistes es moren de ganes de treballar més hores, sinó per donar més facilitats i captar més clients. Una decisió molt respectable que, segons sembla, no tots els paradistes podran o voldran complir. Per molts motius, però un de clar és la despesa laboral que pot implicar, si tenim en compte que més de la meitat dels comerços al detall només tenen el propietari al capdavant. Segurament no es tracta ara d'obrir un debat sobre la llibertat d'horaris comercials. És evident que als consumidors ens va molt bé. Però també hauríem de tenir clar que si no podem anar a comprar un diumenge o a les deu de la nit, tampoc no s'acaba el món. Fins no fa massa podíem viure tranquil·lament sense aquest petit establiment que tots tenim a prop de casa que sembla que obri 24 hores i que va tan bé en cas de necessitat. Però, realment aquest és el model que volem i hem de seguir per més que “a tot Europa”, com argumenten alguns, facin el mateix?