La Fràter

La coneguda popularment com la Fràter és, a casa nostra, la Fraternitat cristiana de persones amb discapacitat de la diòcesi de Girona. N'hi ha arreu del país i molt més enllà que també deuen funcionar molt bé, però jo conec la nostra, la gironina, i a fe que es tracta d'una organització de primer ordre i d'unes persones increïbles que, tot i semblar que haurien d'estar deprimides i pessimistes, encomanen alegria
i exultació a tothom qui s'hi acosta mínimament disposat.

La Fràter del bisbat de Girona s'implantà l'any 1958, seguint el camí de la Fràter de Barcelona, i la primera reunió important es va fer a Sant Miquel de Pineda (vall d'Hostoles), a principis dels anys seixanta. El reconeixement de la Fràter, però, per part del bisbe de Girona d'aleshores, Narcís Jubany, no va ser fins al 29 de gener del 1966.

Aquesta setmana passada, els de la Fràter han vingut a passar quinze dies al poble, en el que anomenen convivències d'estiu, i aquest any ja en fa trenta-vuit que, sense fallar, vénen cada any del primer al quinze d'agost. La cosa començà el 1976 quan en Pere Planella, de Cornellà de Terri i mossèn Pere Soler, rector de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, van poder aprofitar una casualitat per muntar una casa de colònies en una part del gran espai de la rectoria, que, més que una rectoria, sembla un castell feudal, enclavat al mig d'un gran meandre que el riu Brugent dibuixa en aquest indret. Van demanar permís al bisbat per usar els baixos com a casa de colònies i organitzaren l'espai instal·lant-hi una petita cuina, lavabos i dutxes, un menjador, una habitació per als nois i una altra per a les noies. Gràcies a la suma de bones voluntats, aquell mateix estiu es pogueren fer unes primeres colònies. Però ja l'any següent l'espai es va quedar petit per encabir-hi a tothom que desitjava assistir-hi, i l'única solució ràpida, barata i factible, va ser arrencar les verdures de l'hort del rector i convertir-lo en una esplanada on es pogués muntar alguna tenda de campanya. Després es van construir pavellons, amb els lavabos adaptats per poder ubicar els qui fins llavors dormien repartits entre les tendes de campanya, el menjador i la capella.

Tal com he dit, aquest any n'ha fet trenta-vuit que la gent de la Fràter passa quinze dies al nostre poble, i ja els considerem santfeliuencs perquè la integració és total o quasi. I que sigui per molts anys.