Opinió

La democràcia és legal

Dues institucions poden tenir llenguatges diferents però arribar a uns pactes de mínims. Aquesta, però, no és la voluntat de l'Estat

Rebombori per les declaracions de Joana Ortega, que reiterava el 12 d'agost que si el Tribunal Constitucional veta la llei de consultes s'haurà de buscar una data alternativa al 9-N. Els republicans, però, li repliquen que el referèndum no es pot ajornar.

Mentre el bloc sobiranista estudia el full de ruta que cal seguir en el preàmbul d'una tardor ben calenta, convé aturar-nos en uns quants conceptes bàsics, centrats sobretot en el terme legalitat. Abans, però, de definir-la —i en aquest context volgudament crispat per part del govern de l'Estat—, hem de puntualitzar que en la relació entre Espanya i Catalunya mai no hi ha hagut entesa, el govern espanyol mai no ha fet cap mena de concessió que permetés dignificar Catalunya. Tot al contrari.

En aquesta línia, doncs, de negatives per sistema, arribem a una primera conclusió: els demòcrates catalans i el govern espanyol no parlen el mateix llenguatge. És clar que ens podem comunicar en una mateixa llengua, però en canvi parlem llenguatges diferents, perquè partim de posicionaments ideològics ben oposats; és a dir, el govern de l'Estat, sigui del color que sigui, mai no cedirà res que no siguin unes engrunes. La gota que va fer vessar el got va ser la sentència de l'Estatut l'any 2010. Des d'aleshores, el procés sobiranista no ha parat de créixer.

Dues institucions polítiques poden tenir llenguatges diferents, però respectar-se, arribar a uns pactes de mínims. Aquesta, però, no és la voluntat del govern de l'Estat, representat per Mariano Rajoy, que durant el darrer mandat s'ha posicionat amb un llenguatge més radical fins a tancar-se en banda.

Després d'aquesta reflexió sobre els llenguatges, ja podem parlar del concepte de legalitat. Un concepte que a contrallum pot tenir diverses tonalitats: la blava, més apropiada per al PP, que no surt del compartiment estanc que la consulta del 9-N és il·legal, afirmació que es basa en la Constitució espanyola. La carta magna, però preveu en l'article 163 el mecanisme pel qual es pot reformar el text. Tot i que el mecanisme sigui llarg i dificultós. Per tant, és fals que la Constitució no pugui ser un instrument vàlid per adaptar la realitat de l'Estat a les noves situacions polítiques. El que falta, simplement, és voluntat política, que en el nostre cas ataca directament les entranyes de la democràcia.

L'altra tonalitat del concepte de legalitat és la de fons groc i vermell amb un estel blanc solcant un blau intens: és la tonalitat catalana representada per l'estelada, que entén la legalitat des d'un camp semàntic ampli, obert a acords d'estat. Tenim una primera noció que és negociar amb l'Estat, la qual s'ajusta a la Constitució amb voluntat política de reforma, i una segona noció o camp semàntic basat en la ben propera llei de consultes, una disposició legal consensuada amb la majoria de forces parlamentàries, que, abans que surti a la llum, ja es parla que el Constitucional la suspendrà.

El concepte, doncs, de legalitat, en aquest costerut procés sobiranista, s'ha d'entendre des de la base més sòlida, que és el dret a la democràcia, un dret universal que està per damunt de la restrictiva Constitució espanyola. La legalitat d'un dret que ens empara i que ha de servir perquè la comunitat internacional es posicioni finalment una vegada exercim el dret a votar. Ho farem el 9 de novembre perquè ara és l'hora d'estendre la V arreu del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.