Per què Pujol ha de dissuadir?

Una vegada i una altra els líders de l'espanyolisme rabiüt insisteixen en un sofisma increïble. Segons escriuen, proclamen i bramen, amunt i avall i vinga, el frau que ha confessat el president Pujol i que afecta la seva família hauria de servir com a correctiu per als sobiranistes. Diuen i rediuen que aquesta conducta explicita clarament que Jordi Pujol va convertir-se a la fe independentista mogut per la necessitat de viure en un nou Estat on la trampa i el delicte no siguin combatuts. L'afirmació és idiota. Ni Pujol ni el papa poden saber ara com serà la nova societat catalana en un futur Estat independent. Ben al contrari, la majoria, per no dir tots, els que el proposen i el reivindiquen són partidaris d'un nou model democràtic, d'una nova manera de fer, que eviti els defectes i les tares propis i crònics de la història espanyola. Ni Pujol ni el bisbe el podrien utilitzar com a escut per tapar vergonyes. Però aquests senyors de l'Espanya sencera i eterna hi insisteixen. Potser per això el govern de Rajoy ha desplegat tots els seus efectius per investigar la família Pujol a Andorra. Potser per això també els únics requeriments que el fisc espanyol ha fet a les autoritats andorranes en els darrers temps els afecten només a ells. Creuen que el càstig d'evasors pot funcionar com a escarment de patriotes. Il·lusos. Si això fos així, Pujol ho hauria tingut molt més fàcil: més que confiar en un Estat català independent, hauria d'haver-se sotmès a ells. I no li hauria passat res.