Fer-ho bé

Em sembla que les properes setmanes tornarem a sentir el pintoresc ventall d'obvietats que ha servit per justificar tanta corrupció i graponeria a casa nostra. Ara sortiran els moderats a dir-nos que, si volem la independència, hem de fer-ho bé. Jo fa anys que vaig aprendre que darrere les afirmacions relacionades amb el seny i la feina ben feta sempre hi ha un ingenu o un barrut. Per això el cas Pujol no m'ha agafat de sorpresa, ni m'ha sorprès la hipocresia de l'alcalde Trias fent tornar la medalla de la ciutat a l'expresident. Ens hauríem de preguntar si volem pertànyer a un estat que converteix els nostres polítics en traficants de valors i sentiments per després extorsionar-los i humiliar-los. Hauríem de mirar que els espanyols es preguntessin si volen sacralitzar una Constitució que necessita defensar-se amb el xantatge i els serveis secrets. Llegir com alguns articulistes amenacen els polítics catalans de treure'ls els draps bruts si no aturen la consulta ens hauria de donar pistes sobre la brutalitat amb la qual hem conviscut i la barbàrie que ens espera. Els catalans tendim a menysprear la capacitat de l'Estat per fer-nos mal i la importància del paper que podríem jugar a Europa. La independència de Catalunya fa por perquè la vella Europa dels estats nació es va construir sobre la nostra desaparició del mapa polític. El cas català no és com l'escocès. Barcelona té una idea pròpia del continent i capacitat per liderar-la en la seva àrea d'influència. Per això Picasso dormia amb la senyera al capçal del llit. Podem fer tantes estratègies com vulguem, però fins que no ens fem responsables de la nostra força i la nostra idea de civilització no ens en sortirem. Si el TC tomba la consulta, m'agradaria que el Parlament votés celebrar-la. Si la consulta se celebra per mandat dels nostres diputats el conflicte estarà servit i només llavors començarem a existir com a nació política —més enllà de la retòrica–. Aleshores sí que podrem jutjar si els nostres líders ho fan bé o malament.