Més marxa per l'educació

El Col·legi Groc –així és com tothom coneix l'Escola Santa Eugènia, de Girona– va protagonitzar ahir una de les primeres aturades simbòliques pedagògiques de la marxa, casualment groga, també, i per nom oficial 2a Marxa per l'Educació Pública, que havia sortit de Salt un parell d'hores abans. Fins al 30 d'aquest mes recorrerà un grapat de poblacions per arribar, finalment, al Parlament. Després d'esmorzar a la plaça de la Llibertat saltenca, escoltar Jaume Sastre (vaguista de fam per l'escola pública en català) i sentir la proposta d'autoconstrucció de l'escola El Gegant del Rec, la marxa va parar a la plaça del Pi (La Floreal) per col·locar una placa commemorativa dels 80 anys de l'Escola Racionalista de Salt i –ja a Santa Eugènia de Ter– va tornar a aturar-se, a tocar del pont del Dimoni, per clavar una altra placa, en aquesta ocasió pel 75è aniversari de l'escola de Santa Eugènia construïda, malgrat la Guerra Civil, per la voluntat del govern municipal de Pla de Ter de la Segona República Espanyola: la cantonada dels carrers Riera Maçana i Mare de Déu de la Salut, ara es diu la “Placeta de l'Escola”, tres arbres, tres bancs per seure, una de les sortides del col·legi i el brogir de la mainada així ho rubriquen.

Un dibuix de Ferran Rahola (un pupitre i un nen amb un llapis) extret del seu diari de classe il·lustra el senzill record clavat a la paret, ja que el 3 de març del 1936 l'escola va acollir el jove mestre, fill primogènit de l'escriptor i periodista Carles Rahola i Llorens, assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març del 1939. El Col·legi Groc va començar a funcionar de manera provisional al febrer del 1936 i l'1 de setembre del 1937 la corporació del Pla de Ter (nom laic de Santa Eugènia de Ter) va començar les obres de l'edifici nou per compte del municipi a fi de donar feina els obrers en atur forçós. Salomó Marquès ho redacta així a la revista del programa de la festa major de Santa Eugènia que està a punt de sortir i que ja podeu consultar a eldimoni.com: “Ferran Rahola arriba a l'escola de Santa Eugènia de Ter per fer les pràctiques de magisteri. Es tracta d'una escola acabada de crear amb mainada procedent de Girona, de Salt i alguns que van a l'escola per primera vegada. Una escola amb diversitat de nens d'edats, d'aptituds, de coneixements. Ha acabat els estudis teòrics i ara s'encara amb la pràctica, amb el dia a dia d'ajudar a uns infants a fer-se persones. Rahola ha fet unes primeres pràctiques a l'escola pública de Campdevànol i, ara, s'estarà a Santa Eugènia fins a final de curs.” No voldria acabar així, però és com ho fa Marquès al seu text: “Malauradament aquest jove mestre del temps de la República, juntament amb molts d'altres col·legues seus, homes i dones, haurà de marxar a l'exili i ja no tornarà al seu país.”