Les vacances de Mas

Primer, la cortesia: Bones, ja torno a ser aquí després de la pausa estival. Espero que les vacances els hagin provat, si n'han pogut fer. I ara comencem: Permetin-me que personalitzi i els digui que si existeix alguna persona al món a qui desitjo de tot cor que aquest any li hagin provat les vacances, aquesta és Artur Mas. Si no, diguin-me algú, en aquest país, que porti a sobre el pes que porta aquest home. No dic només el president o el polític, dic aquest home, la persona. Ningú l'hi obliga, ja ho sé. Però ho està fent. I ho està fent molt bé i ningú rep tant des de fa tant de temps i des de tantes bandes com aquest home; ara en parlarem.

He llegit en una entrevista que li han fet al Diari de Balears que li costa molt poc desconnectar del tràfec diari per descansar bé durant uns dies, que amb el trajecte en vaixell de Barcelona a Menorca en fa prou per fer el clic. Me n'alegro. Prou falta que li fa. I ara és quan parlem de la pressió. Perquè, des del dia que va dir que, com a president de la Generalitat, assumia la voluntat majoritària del poble de Catalunya d'avançar cap a la celebració d'un referèndum d'independència, no només no ha fet cap pas que faci dubtar de la seva ferma voluntat, sinó que ha demostrat una fortalesa que pocs homes, per no dir poquíssims polítics, podrien aguantar sota la pressió a què està sotmès de totes bandes. El PP i el govern de Rajoy, si més no en això, no descansen. Dissabte va ser Carlos Floriano qui el va comminar a deixar d'estar “en mans dels radicals” i que deixi de fer “mal gratuïtament”. Després també hi ha l'amenaça permanent de la inhabilitació i fins i tot la presó si tira endavant la consulta. Però és que d'aquí també ha d'aguantar de tot i de tots. Més enllà de l'afer Pujol, la malfiança permanent d'un sector de la política que es faci enrere, els pals periòdics d'ERC –tot i el suport per governar–, les vel·leïtats de l'apòstol de la tercera via Duran, els que encara el jutgen només per les retallades, els unionistes fent el corcó demagògic tot el dia, etcètera. M'entenen, oi, quan dic que espero que a ell més que a ningú li hagin provat les vacances? Encara que sigui perquè, com ell mateix ha avisat, ara encara “vindran muntanyes de proves i desafiaments que caldrà superar, i algunes seran doloroses”. I si no hi anem plegats i sense malfiances ni retrets, sí que no ens en sortirem.