Pedrolo, el trabucaire

La versió cinematogràfica del llibre de Manuel de Pedrolo El mecanoscrit del segon origen, amb el títol Segon origen, ha entrat ja en la fase final del muntatge i molt aviat podrem gaudir-ne gràcies a l'empenta del director del projecte, Carles Porta, que ha agafat el testimoni del malaurat Bigas Luna. Un film molt oportú perquè Pedrolo planteja no només les aventures d'una jove i un infant en el terrible escenari d'una hecatombe mundial, sinó també la construcció d'una nova societat. És sobretot una història d'esperança que entronca molt bé amb el projecte que ha engegat aquest país nostre fins i tot afrontant l'ofensiva antidemocràtica que hi vol barrar el pas. El pensament de Pedrolo és de total actualitat: “Curiosa la perspicàcia d'aquesta gent que rebutgen el radicalisme independentista quan, dia darrere dia, viuen el radicalisme de l'adversari que pot i sap dissimular-lo darrere lleis, normes, disposicions legals.” Això ho escrivia Pedrolo en aquest diari –en la seva ànima Avui– el 23 de febrer de 1984, però podria ser perfectament aplicable a l'episodi trabucaire de Cardedeu o al debat del Constitucional. Pedrolo no defensa un extremisme autòcton contraposat a un de forà, sinó que denuncia la instrumentalització de les lleis –“per a ells l'estat de dret passa per davant del dret de la nació”– en favor d'un “radicalisme d'extermini incapaç de suportar que un poble posi obstacles als seus afanys de domini”. Afirmacions que palesen una realitat, trenta anys després. Resulta evident que és renunciar al 9-N el que suposaria abocar-nos a continuar en mans de l'extremisme negacionista dels drets d'un poble, i probablement encara més arruixat. O, el que és el mateix, extremisme constitucionalista versus radicalisme democràtic. El 9-N toca vèncer democràticament l'extremisme per construir junts un segon origen per a aquest país.