Pujol, un colós caigut
Ch´un bel morir tutta una vita onora. Vaig recordar aquesta dita d'un vers de Petrarca quan vaig llegir el comunicat de l'expresident Pujol confessant que havia tingut durant tres dècades diners a l'estranger sense regularitzar. I vaig pensar en la viceversa de la frase toscana del poeta aplicada al cas: la mort política degradant d'un dels patriotes més carismàtics invalida una vida d'èxits, memòries escrites, discursos moralitzadors i, en definitiva, prestigi social i polític.
El 1984 un advocat, col·laborador del Cesid, amb qui havia connectat per una investigació periodística (que vaig publicar) sobre el finançament italià del PSOE, va dir-me que els serveis d'intel·ligència espanyols tenien Pujol “enganxat pels collons” i que més aviat o més tard esclataria l'escàndol. Aquell expert en trames conspiratives també va documentar-me les relacions econòmiques de Felipe González i Alfonso Guerra amb Nerio Nessi, president de la Banca Nazionale del Lavoro; Orfeo Lucciano Pianelli, magnat del holding Pianelli e Traversa, i amb el magnat veneçolà Gustavo Cisneros, a qui un Consell de Ministres li adjudicà la cadena de magatzems Galerías Preciados. Els únics polítics que varen intentar denunciar i investigar sobre el tema varen ser el senador Josep Rahola, d'ERC, i Luis Alonso Novo, exmembre de l'executiva del PSOE, expulsat el 1979. Tot i que el Cesid havia fet el seguiment d'aquestes perilloses amistats socialistes (que se les vinculava amb la màfia i el narcotràfic) no es va produir cap filtració informativa i, en conseqüència, no s'inicià cap querella com la que ha impulsat Manos Limpias contra Pujol. Els efectes col·laterals podien haver estat devastadors per al PSOE.
La meva opinió És que el nostre expresident havia “pactat” amb l'oligarquia espanyola el seu propi statu quo. El Cesid tenia directrius de no maniobrar mentre Pujol fos declarat Español del Año pel diari ABC i practiqués “el peix al cove”. Va ser quan va declarar-se independentista que va començar a ser víctima dels mateixos que l'havien protegit (a partir del 2002 el Centro Nacional de Inteligencia) i que vigilaven atentament els seus diners a l'estranger i els negocis dels seus fills. Pujol, probablement, esperava emportar-se a la tomba el seu secret o negociar-lo amb els dirigents del futur estat català. Aquesta
vegada, però, li han fallat les habilitats
estratègiques que va demostrar en el cas Banca Catalana. Quan governava, Pujol va controlar amb mà de ferro totes les iniciatives i els projectes milionaris que, sorgits de la societat civil, havien de tenir el suport de la Generalitat. Disposava d'una xarxa d'informadors formada per consellers,
directors generals, alcaldes i directors
d'algunes de les principals caixes que havien accedit al poder polític o financer sota la seva protecció. Per això l'acte de contrició de l'expresident ha de ser compartit per tots aquells que sabien i callaven; que temien que qualsevol confidència imprudent els foragités. No és el cas dels periodistes que hem patit l'ostracisme pujolista (i dels seus) per haver estat crítics amb el model de desenvolupament territorial, econòmic i energètic que va impulsar
(vegeu l'article d'en Xavier Garcia del 4 d'agost). Un model de “progrés” que per la seva pròpia essència comportava i comportarà corrupció i clientelisme. He
topat amb Jordi Pujol al llarg de la meva
vida professional (com a redactor en El Correo Catalán i consultor ambiental), política (com a cofundador d'Alternativa Verda) i associativa (com a president d'Una Sola Terra). Ell només ha simpatitzat amb les iniciatives ecologistes que podien ser “recuperades” i era intolerant amb les que criticaven el seu govern i els grups empresarials que l'envoltaven. Per exemple: s'han perdut projectes emblemàtics com ara l'Espai Cousteau-Planeta Oceà que va impulsar Una Sola Terra al port de Sant Feliu de Guíxols, per no haver rebut el seu vistiplau.
Lamento el seu final polític. El colós tenia els peus de fang. Els efectes col·laterals de la seva caiguda seran, però, forçosament positius. Ara la regeneració de l'espai catalanista haurà de ser total i de baix a dalt.
