Guerra

Avui fa 75 anys que l'Alemanya d'Adolf Hitler va envair Polònia, un acte que va desfermar la Segona Guerra Mundial. Aquest conflicte va ser, en realitat, la continuació de la Primera Guerra, de la qual fa setmanes que commemorem el centenari del seu inici. Perquè aquell conflicte es va tancar en fals, va portar la ruïna a una Alemanya humiliada i, tot plegat, va permetre a Hitler de guanyar el poder.

La Segona Guerra va mobilitzar 100 milions de soldats, però la gran majoria de les víctimes, uns 60 milions, van ser civils indefensos. Aquesta va ser una tàctica que les tropes alemanyes aliades amb el general rebel Francisco Franco ja havien assajat en la Guerra Civil espanyola. A partir d'ara, les guerres ja no es decidirien només al front, sinó a la rereguarda. La població civil es convertia en un objectiu principal de destrucció, per desmoralitzar les tropes. Des de llavors, totes les guerres del segle XX i dels anys transcorreguts del segle XXI han tingut les grans poblacions i els seus veïns com a objectius.

La Segona Guerra Mundial també va ser el punt culminant de l'antisemitisme europeu, una xacra que no desapareix. Ajuda molt a tranquil·litzar consciències atribuir tota la responsabilitat de l'antisemitisme a un sol país, quan la trista realitat és que tot Europa, i no només l'Alemanya nazi, era antisemita en aquells anys negres. Van ser les autoritats dels països ocupats pels alemanys les que van col·laborar, gairebé sempre amb entusiasme, a la deportació dels seus veïns jueus. Alemanya era antisemita, però també ho eren la Unió Soviètica hereva d'una Rússia que va elaborar la propaganda antisemita que els nazis van refinar, Polònia, Bulgària, Romania i els Estats Units, entre d'altres.

La brutalitat de la guerra va vacunar Europa contra els conflictes. És una llàstima que no es pugui dir el mateix de l'antisemitisme, que reneix amb força. Negant l'holocaust, banalitzant-lo o fent comparacions injustes i odioses.