‘La France qui tombe'

Aquest dies de vacances he aprofitat per llegir l'assaig de Nicholas Wapshott i editat per Deusto Keynes vs. Hayek. El llibre va tenir molt d'èxit tant al Regne Unit com els EUA, perquè segons diu la revista Newsweek, “és l'únic llibre que cal per entendre el debat actual: intervenció estatal versus llibertat econòmica”. I realment, els debats històrics tan controvertits com el d'aquests dos grans economistes ajuden molt a entendre el present. Un fet que em va cridar molt l'atenció va ser la posició de Keynes com a assessor en les converses del tractat de Versalles, quan el criticava durament per les imposicions que els guanyadors feien a l'Alemanya vençuda i avisava que aquests sacrificis imposats serien l'element per al ressorgiment de règims bel·licistes, una predicció que malauradament es va complir amb el nazisme. També ara veiem com, als països del sud de la zona euro, l'austeritat i les retallades són l'esquer que afavoreix l'aparició dels populismes més variats.

Aquest agost, però, no ha estat un mes plàcid com fa uns anys eren el “mes tancat per vacances”; ara ens hem globalitzat i avui ja no hi ha diferències de calendari. Potser el primer que hem de constatar és que aquells que, influïts per l'efervescència de la inesperada caiguda del mur de Berlín, ja parlaven dels avantatges dels “dividend de la pau” o, encara més, els que, com Francis Fukuyama, amb el seu assaig La fi de la història en què proclamava el triomf de les democràcies liberals i la fi de les guerres i les revolucions i albiraven un nou món, s'han esfondrat amb la mateixa facilitat que va caure el mur berlinès. Mai com aquest mes hem vist dues cares del que ens espera: una nova guerra freda i el famós “xoc de civilitzacions” que ja va preveure Samuel P. Huntington en el seu assaig del 1997.

Aquest mes d'agost també hem vist les “servituds” de la globalització econòmica i, sobretot, les febleses que ens anuncia. El conflicte d'Ucraïna i l'intervencionisme de Rússia han provocat que la UE i els EUA decretessin sancions per intentar fer recular Putin del seu intervencionisme i de la seva tècnica dels fets consumats (avui ja ningú parla de Crimea i molt menys pensa que pugui tornar a reintegrar-se a Ucraïna). Però, com he dit, la globalització té avantatges i febleses i aquestes són que les represàlies del “tsar” rus a les importacions de fruita, verdura i carn, entre altres productes, i la restricció del turisme rus, que estava en expansió, han perjudicat moltes empreses i sectors de Catalunya.

I com que les alegries i les penes no vénen mai soles, a França s'ha acabat el temps de mirar cap a un altre lloc i han hagut de prendre mesures dràstiques per reconduir una economia que fa anys que viu en un estat inviable. La malaltia dels nostres veïns ve de tan lluny que un dels llibres de més èxit en el país veí el 2003 va ser l'assaig de Nicolas Baverez La France qui tombe, una reflexió sobre la decadència econòmica francesa. És clar que a nosaltres ens importa tot el que passa a França perquè són els nostres veïns i també el principal client; per tant, no en podem esperar gaire bones notícies durant uns anys perquè les mesures d'austeritat preses per Hollande suposen una retallada de més de 50.000 milions d'euros i nosaltres ja sabem prou bé què suposa un fet així.

El primer ministre francès, Manuel Valls, davant la descomunal tasca que té al davant, ha hagut de fer un canvi de govern per treure els ministres dissidents i tenir un govern cohesionat. Cal dir que França és un país molt difícil per fer-hi reformes perquè, fins ara, la gran conflictivitat en els sectors afectats ho ha impedit. Cal esperar que tinguin una tardor i un hivern molt conflictiu. A casa nostra l'economia creix força bé, però ho fa en un entorn tan problemàtic i insegur que encara no és hora de ser gaire optimistes.