Agressions i agressions

La premsa de la corneta i el tambor ha dedicat en els darrers mesos molta tinta i més saliva a especular sobre el caràcter violent que atribueix als independentistes catalans. Una de les bestieses més profundes que alguns s'han empescat ha estat relacionar el sobiranisme català amb el fonamentalisme islàmic. De més grosses en veurem encara. La intenció que mou aquests senyors tan fins és doble. D'una banda, marcar els dirigents socials i polítics del moviment com a corruptes. De l'altra, deslegitimar-los en bloc acusant-los de violents. Però mentrestant la història i la realitat van fent via. I els agressors solen tenir sempre un altre color i intencions antagòniques. Com ara els que van rebentar l'acte de la llibreria Blanquerna de Madrid ara fa just un any. Tres-cents seixanta-cinc dies després aquells senyors no han estat ni amonestats. I han promès que dijous vinent hi tornaran. O els atacs que han patit aquests dies la delegació i els membres de l'Assemblea Nacional Catalana a Granollers. En l'assalt a la paradeta on demanaven adhesions per a la V de la Diada van resultar ferides dues persones. Totes dues, particulars que van intentar impedir l'agressió. Una d'elles va haver de ser traslladada en ambulància a un centre hospitalari. No hem vist aquesta imatge, de dissabte al vespre, a la portada dels diaris que més bramen contra el procés. I només cal pensar què hauria passat si l'agredit, traslladat i atès, hagués estat un de les pròpies files. Hi ha agressions i agressions.