Dubte

Vostès ja em perdonaran que hagi tardat tant a reaccionar, però és que les paraules del ministre Montoro en la compareixença de dimarts passat em van deixar tan astorat i colpit que he necessitat alguns dies per refer-me. De manera que, a l'any 2000, el govern espanyol, en mans del Partit Popular, ja tenia coneixement d'allò que s'anomena la gran fortuna de Pujol, i no hi va fer res. Per què? “Home”, em respondran, “és evident: perquè necessitaven els vots de CiU per governar a Espanya.” Doncs no: els vots van ser necessaris al 1996, però no al 2000, quan el PP va aconseguir la majoria absoluta gràcies al fet que la legislatura precedent havia fet una política de centre obligat per CiU.

Va ser justament a la segona legislatura quan el PP va girar descaradament cap al centre i va encetar una política centralista que l'ascens del PSOE va interrompre durant uns anys.

De manera que si el PP, amb tots els mecanismes de l'Estat, no va entrar a fons amb Pujol va ser per estratègia política. Potser perquè, fins fa quatre dies, Pujol defensava encara l'encaix de Catalunya amb Espanya. Per cert, que ara podem veure a on ens ha dut aquesta política: ens prenen amb un decret o amb una llei emparada en la seva majoria allò que es va aconseguir després de llargues negociacions i pactes. I quan ens queixem, rebem l'insult i el menyspreu.

Si més no en aquest cas, sembla com si el PP utilitzés els recursos de l'Estat no en l'interès general, sinó per a les seves finalitats polítiques particulars. Si van investigar Pujol i no van fer res, o bé tot era legal o bé no ho era i van fer l'orni. Per què?

Ho hauria d'explicar Montoro? O seria, més aviat, cosa de José María Aznar? Doncs podem esperar ben asseguts, perquè si encara no ha donat explicacions per allò de les armes de destrucció massiva, ara menys encara.