Trabucaires i exèrcits a Catalunya i Escòcia
Potser ja ha deixat de sorprendre l'atenció que l'opinió pública internacional continua prestant al procés català. Si fa un parell d'anys costava de trobar alguna informació o columna referida al nostre país, el nivell d'anàlisi que s'ha assolit en els darrers temps és realment destacat. Una prova més que en l'àmbit internacional hom es pren seriosament les intencions catalanes de votar el proper 9 de novembre per decidir
col·lectivament el futur de la nació.
Aquesta setmana, a la secció El món ens mira del programa L'illa de Robinson hem posat la mirada en un fet que remarca el contrast gairebé grotesc entre el tractament informatiu que es fa a Espanya i a l'exterior. A Madrid, els mitjans s'entretenien donant una transcendència exagerada a la bretolada dels trabucaires de Cardedeu. Aquesta manifestació folklòrica tan arrelada dels trabucaires ha estat homologada poc menys que a organitzacions armades com les FARC o els zapatistes mexicans.
Alhora, un think tank nord-americà molt respectat publicava una anàlisi molt raonada i seriosa de les possibles implicacions d'una Escòcia i una Catalunya independents. El Consell Atlàntic, d'orientació progressista, és un centre d'estudis dedicat a analitzar i fer un seguiment dels desafiaments en seguretat dels països de l'òrbita de l'OTAN. Per entendre una mica la capacitat d'influència i la rellevància del Consell Atlàntic, només cal esmentar que el seu president fins l'any 2009, James Jones, va deixar el càrrec per esdevenir el conseller de Seguretat Nacional del president dels EUA, Barack Obama. El seu successor, Chuck Hagel, també va deixar la cadira per treballar per al govern americà: és l'actual secretari de Defensa dels EUA. Altres membres són ambaixadors, alts comandaments militars i catedràtics. L'informe esmentat, signat per l'investigador James Hasik, explica que la independència d'Escòcia i Catalunya és una possibilitat real, i que “els membres de l'OTAN no haurien de tractar els dos casos amb lleugeresa. La independència de Catalunya, però, plantejaria menys problemes militars per a l'aliança atlàntica que no pas la d'Escòcia”, en referència a l'armament nuclear en territori escocès. També diu que Catalunya “dedicant només un 1,6% d'aquest PIB a la defensa, proveiria uns 4.500 milions anualment, més o menys com Dinamarca, que té unes forces armades eficients i reconegudes. Amb ports excel·lents a Barcelona i Tarragona, Catalunya estaria ben posicionada com a poder naval menor.
