Els anys de la cobdícia
He pres una setmana de vacances i l'he aprofitat per llegir un llibre i mig. Com que tenen un interès general, els comentaré en aquestes pàgines. El primer es diu Anys de cobdícia –Age of greed– i el seu autor, Jeff Madrick, és un periodista econòmic als Estats Units. El llibre es concentra en aquell país, però els fets que explica són aplicables al nostre i, per extensió, a l'Estat espanyol.
A final dels anys setanta el món de les finances va embogir, segons l'autor. Les dates coincideixen amb la meva experiència, tot i que situaria el canvi a començament dels anys vuitanta. Vaig ser responsable de la Divisió Internacional de Banca Catalana –un banc honest, que no tenia caixa B, al qual van revisar a fons els inspectors del Banc d'Espanya– i no vaig trobar mai indici de corrupció, tot i que vaig visitar bancs de Zuric, París, Milà, Frankfurt i Nova York. Les converses tenien un nivell tècnic al 100%. Després, quan ja estava fora del banc, vaig veure els primers “pelotazos” –mot intraduïble– dels quals Mario Conde i el Banesto van ser els primers protagonistes.
El periodista americà fa una anàlisi de l'Amèrica dels anys 70 i acaba amb la crisi del 2008. Ho fa amb noms i cognoms, que és com s'han d'escriure els llibres. Explica com a Wall Street, el centre financer dels Estats Units, hi havia una colla de trinxeraires que, a més de ser uns lladres de camí ral, eren uns estúpids, ja que totes les seves vergonyes van quedar al descobert. La justícia americana és més eficient que l'espanyola. Els processos judicials es resolen més ràpidament que a casa nostra, on pots robar un milió d'euros i passar-te després dos anys a casa sense que et molestin gaire. A Amèrica hi ha banquers i especialistes en finances a la presó, tot i que són pocs segons l'autor del llibre, i centenars de sancionats econòmicament i per un volum astronòmic. El que es dóna, sobretot aquí, és que els jutges no tenen coneixements financers. A l'hora de dictar sentències es poden produir dues coses si no es tenen bons assessors: que considerin delicte el que no ho és, o no considerin delicte el que ho és. El sistema financer és força complex.
El 20 de març del 2000 el degà de la Harvard Business School, la primera i més prestigiosa de les escoles de negocis americanes, va donar una conferència al Cercle d'Economia de Barcelona a la qual vaig assistir. Si ara Mr. Kim B. Clark fos capaç de llegir el seu text li cauria la cara de vergonya. Va fer una descripció força acurada dels nous actius financers que havia creat el mercat de capitals, que van ser el desencadenant de la crisi econòmica que patim i els va considerar “un enorme motor de desenvolupament econòmic” (sic), uns actius financers creats i desenvolupats per cobejosos, els millors alumnes de la seva escola. I no ha demanat perdó.
