El món ens mira

Em permeto la llicència de manllevar el nom de l'espai de l'amic Gerard Capdevila a L'illa de Robinson, però crec que, en la lluita per exercir el dret a decidir dels catalans i les catalanes en una consulta que demana més del 80% de la ciutadania, aquest és un punt fonamental. El front intern acumula tensions, és evident, però més polítiques que socials, ja que en l'àmbit social la cohesió és força elevada. Però és en l'esfera internacional que cal esmerçar esforços, no pas per guanyar suports que ens facin la feina, sinó per demostrar que a Catalunya hi ha una voluntat immensament majoritària, però sobretot indestructible, per decidir democràticament com a poble el nostre futur en contra del vet que plantegen els principals partits i institucions espanyols. Hi ha un debat sobre si la consulta del 9-N s'ha de fer o no en cas de suspensió del TC per por que el resultat no sigui admès per la comunitat internacional. Estic d'acord que cal garantir la seriositat dels passos que es fan en el procés. Però no ens enganyem. El que observa realment la comunitat internacional és si els catalans tenim decisió per aguantar la pugna amb l'Estat espanyol i fins on estem disposats a arribar. En funció d'això en els punts de decisió mundial es calibrarà la relació cost-benefici del procés català i quins perills té per als seus interessos. I després prendran les decisions pertinents. I tinc la impressió que acceptar la suspensió del Constitucional ajornant la consulta del 9-N és el pitjor missatge de feblesa que podem donar als manaires internacionals que poden forçar finalment l'Estat espanyol a negociar l'acceptació de la voluntat majoritària dels catalans.

Estem en un moment clau de la nostra història i ningú no en pot quedar al marge. Si aquest Onze de Setembre els catalans enviem al món un missatge inqüestionable de força social amb la V, però sobretot si el 9-N fem palesa la voluntat inequívoca d'expressar-nos democràticament, el món no podrà quedar-ne indiferent.