De set en set
Medalles d'honor
En una etapa de manca de consensos polítics i d'haver-nos acostumat que en política catalana i espanyola hi ha tants caps tants barrets, on sovint guanyen les vanitats, en el voltant de l'11-S tots els grups del Parlament de Catalunya des de fa catorze anys fan un gran acord a l'hora de consensuar un personatge o una institució per lliurar-li la medalla d'honor en categoria d'or. És tot un mèrit que en temps polítics de picabaralles set grups parlamentaris, que sempre marquen les seves diferències, es posin d'acord a entendre que un personatge o una institució mereixen un reconeixement excepcional. Enguany s'ha lliurat la medalla al tenor Josep Carreras. L'acord es va produir en menys de cinc minuts. Per la classe política i pel Parlament el personatge s'ho mereix. Carreras no aixeca controvèrsies, gaudeix amb la fundació que porta el seu nom per lluitar contra la leucèmia d'un ampli aplaudiment general. Fa dos anys la designació de la medalla va crear un fort maldecap quan el malestar per la sobirania catalana era encès com ara i no era fàcil trobar un personatge que reunís per a tothom prou reconeixement. Llavors, s'hi van dedicar hores de debat. No hi havia acord i es va trobar la solució de concedir la medalla a dues institucions de caràcter ben diferent per intentar satisfer a tothom. Òmnium Cultural i Càritas Catalunya. La primera responia a una petició dels partits sobirans i la segona dels partits no sobirans. Tots contents. Perquè des de fa molts anys ambdues institucions han treballat intensament per obtenir el reconeixement del Parlament de Catalunya, de qualsevol institució catalana. Curiós va ser l'any que la van atorgar a l'entrenador Josep Guardiola malgrat haver-hi a la mesa del Parlament notables periquitos. A casa nostra les medalles han perdut prestigi. Vénen a la memòria les medalles lliurades i posteriorment retornades d'altres institucions per part de Fèlix Millet i Jordi Pujol. Carreras la mereix i d'altres que haurien d'obtenir medalles d'honor. Hi hauria consens per donar-la a tots els que avui sortiran pacíficament a Barcelona i Tarragona, perquè com deia Pujol: “Pel fet de ser catalans hauríem de tenir-ho tot pagat arreu del món”...?
