11-S, carnestoltes

Que no, que no és una be baixa allargassada, que és un cucurutxo de penitent. O em diran que no ho veuen que estem castigats a fer l'índio cada temporada? Ens han fet fer flashmobs, cercaviles, castells a Europa, macroconcerts a estadis, simulacres de cadena, cadenes sense simulacre, performances d'escafandristes, de ciclistes, d'alpinistes, aplecs de catalans a l'estranger, estelades tridimensionals, estelades d'espelmes, estelades de globus. Hem fet volar molts coloms (perdó, volia dir estels) i, el que és millor: hem penjat pancartes dient que som un país normal... No dubto que tot això era necessari. Al capdavall, teníem molt a prop ETA i la lluita bruta contra l'abertzalisme. Havíem de demostrar al món que nosaltres anem d'un altre pal. I en efecte, ara el món ja sap que ningú no ens aturarà, que estem disposats a qualsevol sacrifici pacífic per a l'alliberament nacional, fins i tot a engiponar-nos aquest coi de samarretes grogues o vermelles de coll rodó i talla sempre errònia. Però no hauríem d'anar canviant de trumfos? Perquè també podria passar que els que manen al món, els normals, diguessin coi, que bé que s'ho passen, aquests catalans, esperem a veure quina una en faran l'any que bé, i pensessin que som el que temo que comencem a ser: rècords Guinness amb potes. Caldran encara moltes manifestacions, i de ben segur que no fallarem. Hi serem com un sol cos. Però podríem mirar d'anar-hi amb més gravetat, aspecte més sobri i cara d'anar per feina (que és el que es veia a la cadena bàltica), no pas de carnestoltes. Imaginem-nos-ho: en comptes d'explotar més la creativitat, canalitzaríem l'energia de centenars de milers de voluntaris cap a l'organització arreu de Catalunya de conferències, de cursos de llengua, d'ateneus per a l'estudi de la pròpia història, de clubs de lectura (de ficció, però també jurídica, política, científica...). També podríem fer-nos el propòsit de llegir quatre articles de premsa seriosa al dia i escoltar un debat setmanal sense prejudicis ni etiquetes d'entrada. Si féssim això, després sí que seríem una nació forta. I aquesta manifestació d'avui no anunciaria una be baixa, sinó un accent circumflex, una signe de v invertida que en algunes llengües denota modulació de so i en unes altres serveix per marcar allà on hi havia hagut un excés vocàlic.