Universals

L'any 1979 Joan Miró deia: “Quan un artista parla des d'un país com el nostre, cruelment marginat per una història adversa, cal que faci sentir la seva veu al món, per afirmar, contra totes les ignoràncies, tots els malentesos i totes les males fes, que Catalunya existeix, que és original i és viva.” L'actor Pere Arquillué recitava aquestes paraules dimecres durant l'acte institucional de la Diada. Just després que el president Mas, la presidenta del Parlament i l'alcalde de Barcelona retessin honors als morts del 1714, al Fossar de les Moreres. Mentrestant al museu Albertina de Viena s'enllestien els preparatius d'una magna exposició, Miró: de la terra al cel. A Soraya Saénz de Santamaría, la vicepresidenta del govern espanyol que, amb el president austríac Heinz Fischer, va inaugurar la mostra durant la Diada, li va faltar temps per dir que Miró “és espanyol, és català, però també és de tots aquells que s'han acostat a la seva obra”. Una exposició a la Viena de l'arxiduc, la que va acollir l'exili austriacista, la que encara conserva documentació que permet als historiadors acabar de saber com va anar aquella desfeta, que té els gravats que els Borbons van voler fer desaparèixer. Soraya i els seus no van patir aquell setge, ni el de l'ambaixador austríac, perquè no els devia fer por que un acte cultural, en aquestes dates, pogués tenir una lectura política.

Universal, artista universal que és patrimoni de tots, diuen, i per tant ja
no deu tenir origen, ni dictat, ni causes. L'Aidez l'Espagne de Miró no devia tenir compromís. De tant universal, tenim la Masia de Mont-roig, on estiuejava de petit, abandonada entre disputes familiars, dels descendents que s'atorguen saber què pensaria avui. De tant de patrimoni, el seu estudi mor a tocar d'una autovia, esperant que el ministeri o conselleria de Cultura d'un Estat que ens
serveixi el salvi de la ignomínia.