La soluble unitat d'Espanya

Tot el món ha vist les imatges de la Diada. Però, dins d'aquest magma universal, hi ha un petit grup de persones, els analistes dels mercats financers, que no s'han mirat la gran V amb ulls de curiositat, simpatia o escepticisme, sinó amb visió esmolada d'algú que hi pot guanyar molts diners. Reuters informava, ahir, que “els inversors s'han posat nerviosos pel potencial efecte dòmino que tindria a Catalunya un resultat favorable a la independència d'Escòcia”, una percepció idèntica a la de diversos reportatges en la premsa econòmica internacional.

El Regne Unit ha garantit, públicament, el pagament del cent per cent del seu deute actual, fins i tot en cas d'independència escocesa. Però ningú no creu que Espanya pugui fer el mateix sense Catalunya. I, instal·lats en aquest supòsit, els especuladors financers consideren que potser val la pena vendre els bons espanyols, que baixaran, i comprar els d'algun altre país, que poden mantenir-se o pujar. Els italians són els més citats, ara que van barats. “Espanya comença a notar l'efecte d'Escòcia”, titulava The Wall Street Journal, fins i tot abans de la Diada.

El cas és que la versió de Madrid sobre el conflicte cada cop s'aguanta menys. Això dels catalans ni es desinfla ni sembla compatible amb la bogeria personal d'un president i, posats a analitzar-ho, ningú no acaba d'entendre quina misteriosa diferència democràtica hi pot haver entre el cas de Catalunya i el d'Escòcia. O sigui que la victòria del Yes Scotland encara provocaria un daltabaix més estrepitós en el deute sobirà espanyol, obligant el govern de Madrid a demanar encara més diners a Europa. I no és gens clar que Alemanya vulgui pagar indefinidament la sempre soluble unitat d'Espanya.