El carrer de Monturiol

Podríem convertir el carrer Monturiol en un “passeig de la fama” a l'estil americà, ha dit l'alcaldessa figuerenca, Marta Felip. És el carrer que ha vist néixer quatre genis: Salvador Dalí, Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent i Alexandre Deulofeu; això ja no sé si ho ha dit o li ho ha fet dir el plumilla, perquè l'autor de la Matemàtica de la història va néixer a l'Armentera. En efecte, la gent ha llegit la quarteta de Fages que hi ha sota del balcó exacte d'on nasqué el poeta (tot i que a can Fages s'hi entra pel 2 d'Enginyers): “Al carrer de Monturiol/ l'inventor del submarí,/jo i en Salvador Dalí/ –tres genis–, hem vist el sol.” L'epigrama té variants. Aquesta no inclou el poeta però s'hi entrelluca Deulofeu, que hi tingué i hi ha la farmàcia: “Al carrer de Monturiol/ –l'inventor del submarí–/ el designi de Déu vol/ que vingui al món en Dalí.” Seguint Fages –el Gaiter de la Muga– podem oferir alguna combinació més amb els quatre personatges esmentats: “L'un del submarí hi fa invent,/ l'altre del subconscient.” “Del que recepta la història/ i el Gaiter, el carrer es glòria”, i per això “Al carrer de Monturiol/ el geni no hi és mai sol.” I, amb Dalí el·líptic, el més sintètic: “Deu lo feu néixer al carrer/ de l'inventor i el Gaiter.” Però, per a la cosa americanitzant, a la Marta li aniria millor recuperar amb tot el fast necessari l'Úrsula Matas, la guapa i ben plantada filla de can Matas, que vivia a sobre el pis dels Dalí i va inspirar a Eugeni d'Ors la cèlebre obra homònima. El Gaiter ho té present: “Al carrer don' nomenada/ Úrsula, la Ben Plantada.” “Amb caprici, el destí vol,/ com la més bella arracada,/ que al carrer de Monturiol/ hi visqui la Ben Plantada.” “La Ben Plantada heroïna/ per do providencial/ habitava el pis de dalt:/ Déu li ha triat la veïna.” I, el darrer, que casa surrealisme i noucentisme al cèntric carrer: “Dalí rep i torna el bes/ de la bellesa arquetípica,/ d'una dona quasi mítica/ que encara no sap qui és.” Monturiol, un carrer curt però encara més dens: també al segle XIX hi va néixer el gran compositor de sarsueles Albert Cotó i, posteriorment, hi van viure els dos compositors d'algunes de les millors sardanes que tenim, Josep Serra i el seu fill Joaquim, nascuts a Peralada. Per subratllar encara més el carrer hi afegirem que una de les cariàtides del poeta Fages de Climent i amiga de la poetessa Montserrat Vayreda, la bibliotecària agullanenca Maria Perxés, va tenir-hi un establiment, Tamarís, als baixos de la casa de Dalí i l'Úrsula. Què més es pot demanar?