Nou curs, horaris vells
Els avantatges de redistribuir els horaris en la conciliació de la vida familiar
i laboral són infinits
Prop d'un milió d'alumnes tornen avui a les aules. Han passat 84 dies des que van començar les vacances i ja és l'hora de tornar al que, per al comú de les famílies, és la normalitat. Aquesta normalitat, però, no està exempta d'uns maldecaps que, per persistents, s'han convertit en un fet que forma part de la vida quotidiana. Mares i pares han de fer mans i mànigues per quadrar els horaris de manera que els nens estiguin ocupats fins que ells, els avis o algú que cobra a tal efecte se'n pugui encarregar. L'etern debat de la conciliació familiar i laboral. Enguany l'inici del curs coincideix amb La setmana dels horaris, una iniciàtica de la plataforma Ara és l'hora que pretén obrir el debat sobre la necessitat de reorganitzar els horaris. La plataforma, ras i curt, proposa que el 13 de setembre del 2016 fem un reset i avancem els nostres horaris (no el rellotge) dues hores. Es tracta, com fan els nostres veïns europeus, de posar-nos en marxa una mica més d'hora, dinar a la una i plegar de la feina, com a molt tard, a les cinc. Els avantatges de la redistribució dels horaris en la conciliació de la vida familiar i laboral són incomptables, i els beneficis, també. Els nens poden estalviar-se haver de fer un munt d'activitats extraescolars que els suposen una sobrecàrrega que incideix en el seu rendiment escolar, i pares i mares poden conviure amb els fills i compartir temps per fer els deures, sopar plegats, veure junts la tele...
Hi ha un consens generalitzat que els nostres horaris laborals són un impediment per conciliar la vida social i familiar amb la feina, perjudiquen la competitivitat, mantenen les desigualtats entre homes i dones i poden arribar a perjudicar la salut de les persones. La nostra vida s'organitza en base als nostres horaris laborals, en què la cultura de la presencialitat està a l'ordre del dia. No importa quina i quanta feina fas sinó quantes hores et passes assegut davant de l'ordinador. Està demostrat que això, lluny d'aportar beneficis, juga en contra de la productivitat. Es tracta d'aconseguir uns temps més humans i més cívics en favor d'una millor qualitat de la vida. La setmana dels horaris ha de servir per obrir aquest debat. La pilota ja està al Parlament, i també al Congrés, i sembla que cada dia que passa és més general l'opinió que cal reorganitzar els horaris. No sembla fàcil però qui no vol arribar a casa a una hora decent, sopar amb els fills i veure una pel·li sense quedar-se adormit perquè ja s'han fet més de les dotze?
