Porcellana fina

Amb habilitat, ahir el president de la Generalitat va desgranar una intervenció al debat de política general durant una hora llarga abans d'entrar en matèria consultiva. És a dir, abans de tornar a insistir en la necessitat de convocar i fer la consulta del 9 de novembre d'acord amb la llei. Amb la llei de consultes catalana, no cal dir-ho. Artur Mas va abordar matèries absolutament discutibles sobre la gestió del seu govern i sobre la situació actual que pateix i gaudeix el país. Sobre aquesta primera hora haurien de debatre avui les forces polítiques partidàries del dret a decidir, que són la immensa majoria del Parlament. Les consecucions de l'actual govern, els encerts i els errors en la gestió, la vocació d'arribar a la màxima transparència administrativa, els casos provats i especulats de frau o corrupció, les polítiques en tots els fronts, donen molt de marge per a les coincidències i les discrepàncies. Per a les grans crítiques. Això és el joc polític. Per contra, el darrer quart d'hora d'intervenció presidencial, el que va tractar la consulta, no és matèria de brega, sinó de consens necessari i raonable. Afirma Artur Mas que “el consens és una figura de porcellana fina que cal cuidar”. El consens en un punt estratègic i sensible que ha de permetre que els catalans decideixin el seu futur. N'hi ha que es miren la porcellana fina amb ganes de trencar-la en mil bocins. Que no se'n surtin, senyors diputats. El “català il·lusionat”, en paraules del mateix Mas, no s'ho mereix.