Pulsió medieval

“Antes partía que doblá”, deia la incomparable Maleni (Magdalena Álvarez), ministra de Fomento del primer govern Zapatero. Es diria que el temps i la seva imputació en el frau dels ERO d'Andalusia li han donat la raó, però la cita resumeix perfectament l'essència de la reacció espanyola davant la voluntat d'emancipació de la societat catalana. La descàrrega d'energia de l'Onze de Setembre a Catalunya i el compte enrere del 9-N han apujat el volum del conflicte, però ni les dimensions, ni la persistència, ni la profunditat del problema no impulsen Espanya a buscar una sortida pactada, per entendre'ns, a l'escocesa. Al contrari. L'única reacció és la càrrega de cavalleria. Dimarts, just a la mateixa hora que Tordesillas defensava a pedregades el costum medieval de massacrar el Toro de la Vega, el cavaller Margallo carregava sabre en mà contra la voluntat de fer la consulta a Catalunya, brandant la suspensió de l'autonomia i el que convingui per impedir-ho. I cavalcant al seu costat, el cavaller Gallardón amb el seu exèrcit d'advocats de l'estat, fiscals i jutges (TC inclòs) dedicats full time a planificar el cop de l'estat que avorti –ironies del destí– el procés sobiranista i salvaguardi la unidad de destino.

Al Regne Unit mai li havia passat pel cap perdre Escòcia, ho ha demostrat posant tota la carn a la graella en la recta final del referèndum, però la seva via per afrontar el mandat del Parlament escocès va ser negociar data i pregunta i sotmetre la qüestió a la voluntat dels escocesos. Pulsió democràtica. A Espanya, en canvi, perdura la pulsió medieval que dessagna un animal a cops de llança perquè és la seva tradició i defensa una brutalitat i un anacronisme contra tota raó, perquè si. La mateixa pulsió que fa segles que nega la nació catalana i la seva sobirania, amb bombes, repressió i càrregues de cavalleria, amb la defensa del dret de conquesta contra tota raó democràtica, perquè si.