El joc de les diferències

És obvi que els casos català i escocès són diferents, com ho és que hi ha punts de contacte evidents. I també ho és que alguns que defensaven que no tenien res a veure, ara posen el resultat a Escòcia com a exemple per a Catalunya. Bé, en política ja se sap... En tot cas, jo em vull fixar en una sèrie de diferències. En primer lloc, en el marc. A Escòcia s'ha fet un referèndum absolutament legal després que Londres cedís la possibilitat de convocar-lo al govern escocès, imposant, però, la pregunta. Ho va fer per tradició democràtica i, segur, també perquè no comptava que aniria tan just. A l'Estat espanyol, la consulta, ara ja simplement consultiva, es considera il·legal per una manca evident de cultura democràtica i per una por no sabem pas si real, ja que els resultats d'unes eleccions i d'un referèndum no tenen res a veure, a perdre. En segon lloc, la campanya. Seria absurd negar que el debat sobre la moneda i els seus derivats –retirada de grans marques o el petroli– no hi ha estat present i que hi ha hagut un cert discurs de la por, però el Regne Unit ha intentat convèncer els escocesos. Fins al punt que els ha fet una superoferta final si votaven el no, una espècie de la tercera via que aquí demanen encara molts, fins i tot al govern. A l'Estat espanyol, amenaces i insults. De la dreta i de l'esquerra. I cap oferta.

En tercer lloc, l'independentisme escocès té en Alex Salmond el líder absolut mentre que el catalanisme català és plural, des de l'extrema esquerra fins a la dreta. I això dóna una gran potència al nostre projecte, sobretot de futur. El futur que s'obre és una altra diferència. Després del no, David Cameron anuncia una comissió per donar sortida a les aspiracions “de les quatre nacions”, unes sortides que ja veurem en què es concreten perquè els unionistes del Quebec també les van prometre i després... Ara, en tot cas, si aquí no ens en sortim, la repressió de Felip V serà una broma. Només cal donar un cop d'ull a totes les iniciatives legals dels darrers anys i les que es preveuen.

A falta d'una anàlisi més profunda que es farà en els propers dies, les expectatives de vot serien una altra diferència. A Escòcia el vot del sí hauria vingut sobretot dels sectors populars i dels joves, mentre que la gent més gran i rural hauria optat pel no. Una situació que s'hauria repetit a Catalunya en una consulta fa uns anys però actualment tenim un avantatge clar: la gent gran és la que més farta està, i els joves ni es plantegen res diferent al sí-sí.