Opinió

Barrant el pas als nets

Només una enquesta havia donat el sí com a possible guanyador del referèndum escocès. Però aquella solitària enquesta va provocar un daltabaix en la política britànica i segurament una reacció, de por, que està en la base dels poc més de deu punts de distància entre el sí i el no. L'anàlisi dels resultats de dijous despulla totes les febleses de la campanya del Yes. Si posem de costat el resultat de les eleccions i el del referèndum s'imposa una sorprenent conclusió: allà on l'SNP guanya les eleccions es perd el referèndum. De fet la comparació dels mapes és feridora. El no guanya fins i tot a les Terres Altes i les victòries del sí apareixen com gairebé anecdòtiques. No ho són, malgrat tot. Sobretot per l'espectacular victòria a Glasgow, la principal ciutat del país. Espectacular no pel resultat, que al final només són trenta mil vots de més, sinó espectacular políticament. Per un costat perquè Glasgow tradicionalment havia estat un feu laborista on els sobiranistes tenien poca entrada. Tot indica que ha estat la campanya Radical Indy, i no la campanya oficial del Yes! la que ha aconseguit moure el vot dels barris obrers en favor de la independència. Fet que probablement acabarà tenint conseqüències polítiques ja que és difícil imaginar que un espai polític com aquest, equivalent al que al nostre país representen les CUP, vaja a quedar orfe a les properes eleccions. El problema, però, és que guanyar a Glasgow era una heroïcitat, però ningú no comptava que l'SNP no només no mantindria els seus llocs forts, sinó que perdria estrepitosament en alguns d'ells. Que a Aberdeenshire, la circumscripció d'Alex Salmond, el sí només obtinga el 39 per cent dels vots fa molt de mal. Per a l'SNP guanyar sol era massa difícil, i aquesta ha estat una de les claus negatives del referèndum. Entre els laboristes, un 37 per cent han votat independència, i això és un bon resultat, però és insuficient. Entre els votants de l'SNP, per cert, un 14 per cent van votar en contra de la independència. L'altra clau, certament impressionant, ha estat el vot dels majors de 65 anys. En aquesta franja d'edat el resultat ha estat de gairebé un 80 a 20. Evidentment, la por ha fet forat i les amenaces sobre les pensions han estat lamentablement escoltades. Podem dir, doncs, que els avis han enterrat els somnis dels fills i els néts. Potser d'ací a uns anys el resultat, però, serà un altre. Si Cameron pensava que eliminaria per sempre més el nacionalisme escocès, ara un milió i mig de vots li han fet saber que aquest somni simplement és molt lluny de ser realitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia