Cacau torrat

El resultat del referèndum escocès ha apujat el nivell del discurs unionista a Espanya. Cosa de l'eufòria. L'ha situat a l'alçada del turmell. Ja no és sola de sabata. Felicitats! Afirma Mariano Rajoy, per exemple i per mamprendre, que cal felicitar els escocesos per haver respectat la legalitat i per haver evitat els mals de l'infern. Senyor Rajoy, a Espanya justament la legalitat és el mal de l'infern. Caldria felicitar els catalans que la desbordessin per entrar al cel. Rebota Alícia Sánchez-Camacho que a Escòcia ha guanyat “la majoria silenciosa”. Silenciosa? Allà els del sí van fer el mateix soroll que els del no. O és que no els sentia? Que rar! Si feien el mateix discurs econòmic que vostè i
El País... Continua Pedro Sánchez anunciant als catalans: “Us estimem i volem viure amb vosaltres.”
Miri, senyor Sánchez, si ens estima una mica, faci l'esforç de considerar-nos iguals. A partir d'aquell moment decidirem si volem viure amb vostès. Perquè, ara, senzillament, no ens deixen no fer-ho. No ens deixen estimar-los. Acaba l'articulista Gregorio Morán, en l'espai amablement cedit per La Vanguardia, demanant que li deixin escriure Ibiza en lloc d'Eivissa i titllant Òmnium Cultural de “racista i reaccionària”. Senyor Morán, escrigui vostè Eivissa com li doni la gana i, si vol veure racistes i reaccionaris, giri el cap al seu voltant. En trobarà a grapats. O miri's el melic. Cacau torrat. No paga la pena perdre-hi ni un segon. Qui renta el cap a un burro perd el temps i el sabó.