La columna
Catalanistes
Se'n recorden, de José María Aznar? Sí, home, aquell president espanyol que va marxar per la porta falsa i que encara no ha demanat perdó a ningú per haver enganyat el poble que tant diu estimar amb allò de les armes de destrucció massiva. Sí, aquell que presidia un govern que va arbitrar una llei del sòl que va causar la bombolla immobiliària que tan distrets ens té encara. Què, ja se'n recorden?
Bé, sembla que l'home es té molt cregut el seu paper del profeta de l'apocalipsi, i acaba de declarar en un diari de Colòmbia –que, per cert, segons la Constitució del 1812 és part de l'imperi on mai es pon el sol– que no és Espanya la que s'està trencant, sinó Catalunya. Diu que els catalans vivim en un país fracturat i dividit. Qualsevol que llegeixi les declaracions d'Aznar podria pensar que aquí ens estem matant pels carrers, oi? No és que l'home tingui tendència a l'exageració, sinó que ell va pronosticar que “abans que es trenqués Espanya es trencaria Catalunya”, i com que veu que el temps passa i ningú no li fa cas, ha decidit tirar pel dret. El pobre ha decretat que Catalunya està esquerdada per veure si els seus desitjos es fan realitat ¿Algú li ha explicat qui són els Reis d'Orient?
El que no sap Aznar és que dient aquestes coses fa que molta més gent s'apunti a l'independentisme. De manera que, a efectes pràctics, Aznar és un gran catalanista: treballa pel nostre país. Amb la intenció contrària, és clar; però el que compta són els resultats.
Un altre gran catalanista és Jorge Fernández Díaz quan prova de fer-nos por, als catalans, i de fer-la als espanyols amb allò de l'aliança de l'independentisme amb l'islamisme. Potser creu que així enganyarà els serveis secrets nord-americans i li faran una mica de cas. En comptes de dir aquestes coses, el ministre s'hauria de preocupar més per les brometes de Miguel Ángel Rodríguez, l'exportaveu del govern expert en el joc de les bales.