‘Catilina de Farners'

S'aixeca el teló i es veuen els disset candidats socialistes de l'última llista per a les eleccions municipals a Santa Coloma de Farners. Estan moderadament contents perquè els tres primers acaben de sortir elegits. Baixa el teló. Torna a pujar al cap de tres anys i es veu el cap de llista sol a l'escenari, buscant en la relació de noms del paperet algun de sota seu que pugui substituir els altres dos regidors, que han estripat el carnet i abandonen el grup. Ho té fatal: pràcticament tots han deixat el partit. Com es diu el drama? Caram, si els ho acabo de dir! Catilina de Farners... Hi ha un passatge de la història antiga de Roma, relatat magistralment per Sal·lusti, en què el senador Marc Tuli Ciceró pren la paraula per atacar el senador Catilina, un polític corrupte que només actuava en benefici propi i de la seva facció. El discurs ciceronià (la famosa catilinària) va ser tan contundent que la resta de senadors van anar fent-se cap als costats de la graderia i van deixar Catilina sol com un mussol assegut al centre. Catilina havia desconnectat del poble i els representants del poble li ho van retreure d'aquesta manera tan gràfica. Catilina s'havia quedat sol... Bé, no dic pas que el cap de llista pel PSC tingui res a veure amb ell. Aquell polític era una arracada de les bones mentre que el farnesenc Manel Roqueta és un ciutadà honrat i sol·lícit. Però el símil sí que ens serveix per a descriure l'altre costat del drama. Catalunya té majoritàriament nou discurs i el poble de Santa Coloma s'ha fet als costats per deixar en evidència un PSC local (definitivament PSOE) que ha desconnectat del seu país. AbUsus es, Catilina, patientia nostra! De la vintena llarga de militants, en queden tres, i dels disset candidats de la llista electoral, quants en queden? Un? Dos? Dels sis-cents seixanta-dos electors que els van votar no podem pas saber quants en queden, però tot fa pensar que el PSC farnesenc ja es troba aïllat a la graderia política, sentint a la pell el fred allunyament del seu poble. Notin que dic PSC (o sigui: PSOE), no els socialistes. Perquè aviat podria haver-hi a Santa Coloma i arreu de Catalunya un partit nou amb molts, molts socialistes exmilitants colpits per la catilinària del seu poble. I és que no es pot abusar de la paciència de la gent...