Tatuatges, art a flor de pell

El meu cos és el meu diari, i “els meus tatuatges, la meva història”. Johnny Depp defensa així la presència de pigments a la pell, no només com un element decoratiu o excèntric, sinó com una expressió d'un mateix i de la seva trajectòria. El passat és rellevant, quan parlem de tatuatges. “Presenteu-me un home tatuat; segur que té un passat interessant”, afegeixen els entesos. Quan algú vol esborrar el seu passat, s'afanya a dissimular o cancel·lar els tatuatges. Ara ha estat el torn de Melanie Griffith, amb el seu Antonio al braç imperceptible. En un món en què el “per sempre” està en quarantena, tatuar-se és un risc i una provocació. Després de l'èxit de l'Ice Bug, no m'estranyaria que el proper repte fos una marca a la pell. Però tirar-se aigua gelada per sobre no és exactament el mateix que tatuar-se un símbol al clatell.

La cultura dels tatuatges no és un reducte de canalles i delinqüents, com alguns podrien pensar. Els animals es tatuen per identificació. Les persones, per motius decoratius. Per amor. Per estètica. Per militància. Per religiositat. Per moda. Per protesta. Per distinció. Per art. Fins i tot, per avorriment. Un tatuatge és un dibuix (tatau vol dir dibuix, en polinesi). Als qui porten tatuatges se'ls titlla de modernets i no ho són; de fet són el lligam amb els primers humans. Són un reducte conservador.

El món dels tatuatges es torna a trobar aquests dies (3-5 octubre) a Barcelona, a la Barcelona Tattoo Expo, a la Fira de Barcelona (www.barcelonatattooexpo.com/es). Fa 17 anys que aquesta cita té lloc a la capital catalana, que és un dels indrets més coneguts al món pels tatuatges. I no us penseu que hi van soldats o gent peculiar, no. Ho visiten els professors dels vostres fills i els vostres companys de feina. Allà hi explicaran els efectes benèfics dels tatuatges, per exemple l'ús que se'n fa en dones afectades per una mastectomia. Hi ha tatuadors professionals que ajuden a tatuar el mugró en un pit reconstruït. És l'anomenat servei de tatuatges amb fins reparadors, que també s'aplica com a maquillatge permanent o per cobrir cicatrius. En radioteràpia, uns puntets negres serveixen de guia per saber per on ha d'entrar la radiació. En el camp estètic tenim la línia dels llavis, o la ratlla negra de la parpella, o la micropigmentació de celles en quimioteràpia.

Tatuar-se comporta riscos. Algunes persones amaguen els tatuatges quan van a una entrevista de feina. La censura social, i en alguns casos les alertes sobre la salut han causat desconfiança vers aquesta pràctica. Hi ha persones que es tatuen les malalties, com ara diabetis o tipus d'atenció mèdica que han de rebre. El grup sanguini també se sol tatuar. També hi ha qui es marca la pell posant que no vol ser reanimat o incinerat. Jueus i presos han estat tatuats involuntàriament i en criminologia, els tatuatges són una prova per reconèixer cadàvers.

Tatuar-se és una acció que demana còmplices. Hom no es tatua a casa i en qualsevol moment. Hi ha els seus llocs i els seus moments.

Els anuncis per eliminar –fan servir aquest verb, no pas esborrar– tatuatges són molt explícits: “Vols eliminar el teu ex de la teva vida?” El procés d'eradicació fotoacústica de les marques a la pell pot durar diverses sessions i es fa amb làser. En alguns casos, la gent es veu obligada a treure's el dibuix perquè al seu lloc de treball no està permès anar tatuat. Hi ha colors complicats de fer desaparèixer, com el verd i els fluorescents. Els desamors no són l'únic motiu per acudir a un destatuador. També hi ha qui vol esborrar aquella papallona o aquell personatge de la Guerra de les galàxies i ara desitja una filigrana molt més elaborada.

Els tatuatges destil·len anhel d'eternitat. La gent que se'ls fa no pensa que el seu cos creixerà, i que aquells bíceps desapareixeran. L'espectacle de serps cobra reina damunt del que –en algun moment– van ser uns impressionants abdominals, és irrepetible. A mi, algunes visions o distorsions a la platja m'han afectat visualment. De fet, se m'han quedat clavades, talment un tatuatge ancestral.