PIB de felicitat
Reculo a la darrera setmana de setembre. La tardor s'estrena càlidament i, mentre escolto la ràdio, arriba l'hora dels informatius. La primera notícia em deixa de pasta de moniato, no em puc emmirallar però dec fer cara de mico espantat: la Unió Europea ha decidit comptabilitzar activitats il·legals com la prostitució i les drogues en el seu producte interior brut, passant per alt el debat de si s'haurien de legalitzar o no. Rebo l'efecte del que acabo de sentir com un cop de puny als morros, a veure si ho he entès bé. Doncs sí, en el cas de l'Estat espanyol les activitats “ocultes” suposen uns 9.000 milions d'euros, això afirmen. Em pregunto com deuen haver fet els càlculs: tants paquets de droga decomissats multiplicats per ics ciutadans, tantes prostitutes a no-sé-quants polvos per dia...
Aquestes estimacions sumades a les que es deriven de l'addicció al joc, del treball en negre i de la defraudació fiscal suposen un 25% del PIB espanyol. Són les xifres, diuen, que resulten de la nova modalitat de càlcul de la UE. Està clar que una servidora no és cap experta en macroeconomia, com la majoria de ciutadans que ens belluguem pel món menut, però sí que sé distingir entre un ou i una castanya i veig venir d'una hora lluny els espavilats de torn. Una cosa és ser ignorant i una altra idiota, i hi ha coses que fan indignar. Perquè resulta que l'objectiu final de tots aquests càlculs, als quals s'hi afegeix la despesa en armament militar, una part considerable d'un pressupost militar indecent –comparat amb el que es destina a cultura o recerca i innovació–, és poder incrementar el deute públic! Ah, era això. Ho hauria entès a la primera, si haguéssim començat per aquí.
En aquest joc de trampes al solitari, com a mínim, el govern espanyol podria actuar com Holanda: legalitzar la prostitució i fer-la aflorar a través de l'IVA. I perseguir el frau fiscal. I sobretot, reduir l'administració central, que no s'ha aprimat gens ni mica. O potser ja no cal que em preocupi per res d'això, si finalment aconseguim la independència per al nostre país i assolim l'objectiu de tenir un estat amb un poder polític regenerat i una democràcia que s'ajusti a uns mínims d'exemplaritat.
Potser podríem comptabilitzar en el futur PIB el nivell de felicitat dels ciutadans. Vista la manera com la Unió Europea fa els càlculs del PIB actual, qualsevol variable intangible deu ser susceptible de ser tinguda en compte. Hi ha condicionants que no es mesuren mai en macroeconomia. El percentatge de pobres i de malalts, per exemple. Tampoc es comptabilitza el progrés ètic i social, que són la base del benestar.
L'economia no té ètica, prou que ho sabem. Però els homes que s'hi belluguen s'haurien d'exercitar a cultivar-la una mica. Perquè hi ha variables invisibles als ulls dels calés que, en canvi, resulten essencials a la vida i que formen part de la microeconomia diària. M'acaben d'enviar un vídeo sobre una família. Parlen d'un gos que se'ls acaba de morir. El pare diu que no vol estalviar res, per això l'incineraran, així estarà millor; el nen, que deu tenir sis o set anys, respon: segur que està bé com està, ell ja ho sabia tot; ens estimava molt i era feliç.
