Bufonades

En un episodi de la sèrie Yes, minister, aquest diu: “Heus aquí la pitjor desgràcia que li ha passat al govern d'ençà que em van nomenar.” “Segur que és això el que vol dir, ministre?”, li apunta el seu secretari. El llenguatge dels polítics, més els de la vida real que els de ficció, és una font contínua de divertiment: sentències que volen ser solemnes i són hilarants, bromes en què ningú no hi veu la gràcia, distorsió del sentit de les paraules, ambigüitats calculades, falques inútils, sintaxi desconcertant. O, estrictament, disbarats. El Press Club de França concedeix cada any distincions als polítics que hagin deixat anar frases divertides, voluntàriament o involuntària. Sempre hi ha molta competència entre els finalistes. L'any 2009 Ségolène Royal, de retorn dels USA, va reconèixer que “he inspirat Obama, i els seus equips m'han copiat” –potser els obamòlatres nostrats farien bé d'anar a les fonts– i el 2011 un diputat comunista va afirmar que “en la seva forma històrica el PC ha mort, però encara té futur” –els companys a l'assemblea encara deuen aplaudir–. Enguany, el ministre d'economia Michel Sapin ha sentenciat que “quan hom no va gaire lluny, és que ja va a algun lloc” –els perjudicats per la crisi hauran de reconèixer que estan en bones mans– i un secretari d'Estat que ha hagut de dimitir per qüestions fiscals assegura: “No sóc un defraudador sinó un contribuent negligent” –una línia de defensa que no resultarà estranya als qui segueixen la política catalana–. La immensa majoria dels mortals diu coses sense pensar, però els polítics tenen temps de pensar-se-les –és per això que creuen que gestionar el temps és una gran virtut– i sobretot tenen un munt de gent que els paguen per pensar i per posar per escrit els pensaments que, un cop convertits en titulars, han d'il·luminar les nostres vides. Què ho fa que desbarrin tant, doncs, els polítics? Potser no era cap acudit sinó un atac de sinceritat el que va assegurar Georges Frêche (premiat el 2010): “De gent intel·ligent n'hi ha un 5 o 6%, però jo faig campanya pels imbècils.”