Societat malalta

Seguir amics al Twitter serveix, entre d'altres coses, per veure piulades que fan els seus amics. Opinions d'altres persones que no conec però amb qui puc compartir o no la seva manera de pensar i expressar-se en 140 caràcters. L'altre dia en vaig llegir una, de piulada, d'una noia que no segueixo ni conec, però el que denunciava em va deixar escamnat i per això els la reprodueixo. Deia: “La societat està malalta: tinc cinc amigues –amb estudis superiors– que s'han quedat sense feina en el moment que han estat mares.” Il·legal, real, trist, cru, injust, increïble. I trobaríem més adjectius per definir una situació que no explicació. Ni econòmica, ni ideològica. De fet, em costarien molt d'entendre. Què està passant? Aquesta és la manera que té la societat d'ajudar els ciutadans, en concret les ciutadanes, a sortir-se'n? En un moment tan delicat i complicat per a una dona, en comptes de facilitar-li el pas per aquesta etapa, que hauria de ser de les més felices, no, li compliquem més la vida. On són els que s'omplen la boca amb discursos d'igualtat d'oportunitats, de conciliació laboral i familiar? On són els que animen les parelles a tenir més d'un fill? El primer que li cal a una criatura és l'amor dels seus pares, però també calen recursos, diners, per garantir-li uns mínims. Com s'explica que cinc mares que acaben de parir i que hauran d'afrontar una situació complicada, les hagin acomiadades? Amb aquesta actitud es torna a demostrar un cop més que la nostra societat és d'una hipocresia i d'un cinisme majúsculs. Volem que hi hagi més mainada però penalitzem les encarregades de portar al món les criatures que volem que construeixin un món millor. Com s'entén? Estic molt d'acord amb el diagnòstic que feia l'amiga de la meva amiga en aquesta piulada: és un símptoma més que demostra que la nostra és una societat malalta.