Món en flames

Quan semblava que els atacs terroristes de l'11-S a Nova York i Washington o els atemptats als trens de Madrid havien tocat el sostre de la barbàrie, el gihadisme encarnat per l'Estat Islàmic (EI) estén una ombra d'horror sobre l'Orient Mitjà. Els mètodes salvatges amb què eliminen els seus adversaris han horroritzat els espectadors de mig món. Crucificacions, degollaments, assassinats en massa i violacions són només algunes mostres del seu catàleg esperpèntic. L'EI representa l'expressió més extrema de l'integrisme que ha fet empal·lidir assassins de l'alçada d'Al-Qaida. La reacció internacional, com gairebé sempre tardana i insuficient, revela una de les mancances més perilloses de l'actual panorama mundial. L'abdicació que els Estats Units han fet del paper principal en el teatre de la política internacional ha deixat un terreny adobat per a la proliferació de focus conflictius en múltiples regions i d'un perill extraordinari. La taca gihadista ja s'ha estès per algunes zones del sud-est asiàtic i la possibilitat que arribi a Europa i Amèrica és cada cop més versemblant.

L'opció no intervencionista del president Obama era legítima però s'ha revelat com un greu error, sobretot en un món on els factors d'inestabilitat es multipliquen. Per bé o per mal, no hi ha una alternativa solvent al poder militar dels Estats Units en la funció de policia planetari i frivolitats com sortir cames ajudeu-me de l'Iraq en flames han acabat demostrant la feblesa dels seus postulats. Alguns tan inversemblants com fer la gara-gara a l'Iran dels aiatol·làs, la tebior davant del vidriós Qatar o el canvi de rumb a Síria. El populisme de les campanyes que el varen impulsar a la presidència del país més poderós del món s'ha convertit en un peatge insuportable en la recta final de la seva gestió. I a dos anys del relleu és difícil que res millori, més aviat al contrari, ja que Barack Obama serà com els seus predecessors, un lame duck, un ànec coix, que perdrà autoritat a raig.

Arribats a aquest punt, potser fóra bo que aquells comentaristes que quan va ser elegit s'omplien la boca cantant les excel·lències del messies nouvingut, ara fessin una mica d' autocrítica i admetessin que com a mínim es van precipitar en els seus desmesurats elogis.