Bona gent

Segur, vivim una situació canviant i res té a veure amb el passat, fins i tot el força recent. Avui el protagonisme l'ha agafat la gent normal, que es mou per inquietuds normals i que vol un país normal. És la revolta de la bona gent, aquella que si pot treballa o que potser viu l'angoixa de no trobar feina, que intenta sobreviure enmig de les moltes dificultats, que va al mercat amb la bona idea d'omplir el cistell i que fa cua a la fleca. És la bona gent que es preocupa pel funcionament de les escoles dels fills o néts i que s'amoïna si la sanitat no acaba d'anar bé.
Talment, la gent que se sent lluny de la política, però que ara comença a preocupar-se de la cosa pública.

És la gent normal la que surt a manifestar-se una tarda de Diada i que protesta pacíficament davant els ajuntaments si se sent menyspreada, sense altra aspiració que poder viure en un entorn agradable i entre una comunitat que pugui decidir col·lectivament el seu futur. La bona gent no entén gaire res dels mecanismes polítics ni de les conxorxes ideològiques, però percep que està pagant els plats que altres han trencat, mentre contempla una estructura de govern que no funciona i un alt funcionariat (la casta històrica) convertit en una partida de lladres.

Quan els mitjans de comunicació han esdevingut un continuat memorial de greuges i la gangrena del tricentenari estat mostra les seves carns més putrefactes, és la ciutadania qui desitja una altra manera d'administrar-se i, en l'especificitat del país, s'agafa al bot salvavides de la independència per dir adéu a un vaixell que tampoc és el seu i intentar una nova forma de gestió més pròpia
i efectiva.

És la bona gent del país la que ha dit prou, i aquesta és la virtut del procés i el que construeix un camí sense tornada. La gigaconsulta de l'Assemblea Nacional Catalana n'és un exemple, en què es fa patent que la mobilització de la ciutadania és ferma, malgrat que quedi molta feina per fer, quan s'entreveu que tot és possible.