opinió
Tropa aquàtica a Girona
El material de l'exèrcit encara era més precari que el dels bombers
Fa de mal creure, però m'ho expliquen així.
Resulta que quan es va inundar el túnel del TAV a Girona, primer de tot es va cridar els bombers, que començaren a treballar en el buidatge amb el seu material. Aviat s'adonaren que, al ritme que podien treballar, la cosa anava per llarg, molt llarg, i ho comunicaren a Adif. Adif va contactar amb una empresa francesa, que va venir a Girona amb bombes potents i tot el material necessari, però –no em pregunteu perquè – no duia personal per fer la feina. Esperava contractar-lo aquí. Adif va buscar personal, però els francesos van considerar que la gent que li oferien no estava preparada ni tenia els coneixements necessaris, de manera que va renunciar a la feina. Els espanyols, ofesos, prengueren una decisió patriòtica i van cridar l'exèrcit, que va venir voluntariós i ben disposat a la tasca. Es va avisar la premsa, la ràdio i la televisió per tal que tothom pogués admirar la labor dels soldats espanyols. Només hi havia un problema: el material de l'exèrcit era encara més precari que el dels bombers. La premsa, a punt d'arribar. Què fem? Calien imatges del doll d'aigua sortint del túnel i abocat al Ter. Urgent. Cap problema. Es va dur un camió cisterna ben ple, s'hi connectaren les mànegues i aigua avall, a discreció. Càmeres de fotos i vídeos immortalitzant l'èxit. Problema resolt.
La informació – no contrastada per cap costat, tot sigui dit – no explica com carall es va buidar el túnel finalment, cosa que es va fer, i de pressa. Puc pensar que al final es va coordinar la maquinària francesa i l'esforç humà de l'exèrcit. Seria el més coherent. Jo em quedo només, si és certa, amb la imatge de la comèdia del camió cisterna abocant aigua al Ter per simular, com en una pel·lícula de Berlanga, l'eficàcia obligada de la tropa.
Què em dieu?, que no va anar així? No sé si alegrar-me'n o no. Era o és una història tan nostrada, tan representativa, tan versemblant...!
Fa una colla d'anys, quan encara el Güell passava per la Devesa, vaig veure com inundava la Rambla Ramon Folch. Hi van acudir el governador civil, l'alcalde i el totpoderós Rodríguez de Miguel. Demanaren ajuda als soldats de la guarnició. Va arribar un camió carregat de tropa – potser per fer alguna cosa al pont “del rellotge”. Es va ficar a Ramon Folch fins que l'aigua li arribà al motor i tingué panna. Els soldats salvadors, després de moltes deliberacions, van saltar del vehicle i es van anar refugiant – molls fins a la cintura - a la caserna dels bombers, que era allà mateix, per poder eixugar-se una mica i tornar a la caserna com van poder. El camió va restar immòbil, penosament trist, en mig de la riuada, imatge definitiva de bona voluntat i d'ineficàcia.
