Proturisme

Un filó turístic encara per explotar a les terres altes de Lleida és l'itinerari toponímic: excursions a la recerca de pobles i topants amb noms que ens atreuen pel misteri que amaguen; noms que desvetllen la nostra curiositat pel seu significat i el seu origen. És un filó turístic encara no explotat, però sí explorat pels lingüistes. És el cas del Pallars Sobirà, on es troben molts noms de lloc que associem a la toponímia basca. Hi ha una Vall d'Àssua que comparteixen els municipis de Sort i Rialb, i una altra Vall d'Assua prop de Bilbao. Podríem trobar més exemples. Practicar aquesta mena d'exercicis de relacions geogràfiques podria ser un joc turístic, potenciat ara per les xarxes socials. Aquests concursos intel·lectuals ajudarien a popularitzar la cultura lingüística. Obliguen a accedir al coneixement que ens ofereixen obres colossals que honoren el patrimoni cultural de la catalanitat, com el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, de Joan Veny, i com el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, de Joan Coromines, o obres més específiques pel que fa a aquella part dels Pirineus, com El parlar del Pallars, de Pep Coll. En aquell territori ja es despleguen activitats, sobretot a l'estiu, que afavoreixen la divulgació de recerques acadèmiques en aquest filó que pot contribuir al progrés d'un turisme atret pel patrimoni toponímic, de la mateixa manera que cent anys enrere les missions de l'Institut d'Estudis Catalans esperonaren un excursionisme científic –així l'anomenaven– encuriosit per la redescoberta de l'art romànic. Una mostra de les possibilitats d'un programa d'extensió cultural que va en aquesta línia són les conferències que el passat mes d'agost va exposar en aquelles terres la filòloga Núria Garcia Quera amb un títol colpidor: S'ha acabat el misteri dels topònims bascos del Pallars Sobirà! No ens va aclarir del tot el misteri, però la seva iniciativa relliga amb noves idees que poden ampliar l'oferta d'atractius d'unes comarques amb filons culturals encara amagats.