Tot va bé si acaba bé

Tots vam quedar una mica estabornits després dels moviments més recents del procés català. Tothom hauria volgut un escenari d'unitat monolítica fins al final, però en una iniciativa transversal i de lideratges compartits com aquesta, el que és sorprenent és que s'hagin mantinguts units fins ara. Si ho han fet, si hi ha encara possibilitats de reconstruir la porcellana esquerdada, és per una raó senzilla i poderosa: l'alè al clatell d'una majoria de catalans units i organitzats per tirar endavant tot plegat. Un cop superada la decepció i fins i tot la ràbia que ens pugui haver ocasionat la ruptura de la unitat, l' important és que el moviment de base segueix unit i ferm en l'objectiu final: la independència. La realitat és que el procés és tan radicalment democràtic, que els nostres representants no podran fer altra cosa que obeir la voluntat popular. No ens posem més nerviosos del compte, i continuem endavant. Demà, omplim la plaça Catalunya, el 9-N rebentem les urnes de paperetes, i en les següents eleccions, siguin quan siguin, amb partits que vagin junts, separats, de dos en dos o barrejats, amb llistes cíviques o sense, els catalans votarem massivament per la independència, i triarem només aquells diputats que estiguin disposats a fer efectiva la voluntat popular al Parlament. Si fem una mica de zoom al moment que estem vivint ara mateix, comprovarem que això no té marxa enrere, i desembocarà en una Catalunya lliure i independent.