Costellada o botifarrada

Constatar segons què és d'agrair. I de riure. Per exemple, el cinisme d'alguns pretesos analistes polítics que ara s'esquincen les barbes perquè aquesta nova consulta no serà com l'anterior. Quina enorme barra. Fins i tot algun indignat i pretès periodista ha arribat a dir que ell no pensa anar a votar. Com si tingués previst d'haver-ho fet abans. També cal constatar la trampa semàntica perenne d'aquells que ostenten allò que en diuen responsabilitat d'Estat. El president del govern espanyol, per exemple, s'ha referit sistemàticament en totes les darreres intervencions públiques al “referèndum” que ha suspès el Tribunal Constitucional. Senyor Rajoy, per l'amor de tot el santoral, el Constitucional no ha suspès cap referèndum. Ni vostè l'ha impugnat tampoc. Què més voldríem. Han desplaçat al suspens una llei de consultes. Si vostè vol que una consulta sigui referèndum per poder-la prohibir millor, digui i faci. Però ni vostè pot convertir una pera en una poma. La darrera trampa. Els mateixos que volen veure un referèndum on hi ha una consulta parlen ara de “costellada”, “botifarrada” o “caragolada”. Això és el que faran milers de catalans, segons ells, el 9 de novembre. D'acord. Però els burletes més audaços haurien d'aguantar una travessa a aquest cronista. Què s'hi juguen? Si Rajoy constata que la botifarrada va de debò, prohibirà el vi i les botifarres. I les costelles. I els caragols. I llavors veurem el 9-N com el que és: una immensa coça contra la seva intransigència.