Un pas endavant

Ho hem tornat a fer. Tossudament alçats, com diria l'amic Llach. Més de 100.000 persones vam tornar a ratificar ahir la força i voluntat de la societat civil catalana. La plaça Catalunya va ser un clam per decidir el nostre futur polític ben aviat, tal com vol una majoria social i política del nostre país.

Els últims cinc anys els partits i les institucions han estat a l'altura i han anat fent camí. Construint un procés ple de tensions i d'acords, però avançant junts. I malgrat les hores d'incertesa i el perill del desànim, ahir vam traslladar als partits que hem de continuar junts el camí, com fa Òmnium amb l'ANC i altres entitats de la societat civil. Els partits han de refer aquesta unitat perquè la consulta del 9-N s'assembli tant com sigui possible a la consulta convocada pel president Mas el passat 27 de setembre. Gràcies a la unitat va començar tot; amb ella ho hem de saber acabar tot.

Unitat, urnes i independència. Aquests són els tres punts del nostre posicionament d'ahir. Unitat de tots els partits per fer possible la mobilització del 9-N; un mandat de les urnes clar; i independència, si una majoria de catalans i catalanes així ho volem. Per això hem demanat al president Mas la convocatòria d'eleccions plebiscitàries en un termini màxim de tres mesos. Volem iniciar la primavera del 2015 amb un nou parlament constituït. Si el president ho fa tindrà el nostre suport i convertirem el 9-N en una mobilització massiva.

Seguint els informes del Llibre Blanc de la Transició Nacional, apostem perquè els partits incloguin en els seus programes sis compromisos: primer, aprovar solemnement, en la primera sessió ordinària del Parlament sorgit de les eleccions, una declaració per iniciar el procés de creació de l'Estat català independent; segon, proposar al govern de l'Estat l'obertura de negociacions per tal de fer efectiu el mandat rebut de la majoria de la ciutadania de Catalunya; tercer, posar en coneixement de les autoritats de la Unió Europea l'inici del procés de construcció de l'Estat català independent; quart, posar en coneixement de les principals organitzacions internacionals intergovernamentals l'inici del procés esmentat; cinquè, dissenyar i construir les estructures d'estat necessàries per tal que el nou Estat pugui començar a actuar com a tal en el termini més breu possible; i sisè, proclamar, entre 6 i màxim 12 mesos a comptar de la declaració, la independència de Catalunya.

El 9-N acudirem a les urnes, perquè ha de ser la primera volta del procés electoral que viurà el poble de Catalunya els propers mesos, convocats a unes eleccions al Parlament de Catalunya de caràcter plebiscitari, referendàries, en què tothom pugui votar si vol o no la independència. Hi acudirem per tornar a expressar al món la nostra determinació absoluta de decidir el nostre futur, denunciant també un estat impropi que ens nega aquest dret.

Ahir també vam reafirmar que ara és l'hora de la gent, que mereix veure corresposta la confiança dipositada en els nostres polítics. És l'hora de fer realitat el sí a un país millor, sí al futur dels nostres fills, sí a la independència de Catalunya. Aquesta és la nostra posició perquè creiem que el canvi és la millor opció per al nostre progrés. Però diem gràcies també a tots els demòcrates del nostre país que potser avui encara no han decidit el sentit del seu vot però que defensen amb nosaltres la democràcia i la llibertat.

Catalunya viu la revolució democràtica més important de la seva història. La revolució groga, la revolució del somriure i de la participació. La força de la gent que es mou per guanyar el nostre futur és enorme, inabastable. És emocionant veure milers de voluntaris de la campanya Ara és l'hora mobilitzant-se per la gigaenquesta, per escoltar com imagina tothom un país nou, o bé per difondre arreu els nostres arguments amb desenes i desenes d'actes. El procés cap a la independència és el camí de retorn a casa. I ahir vam reafirmar la nostra determinació per obrir del tot la porta entreoberta que s'albira.