Ebola, remeis i informació

La incidència de l'Ebola ja no es redueix a algunes zones d'Àfrica. L'alarma és global. A Catalunya hi ha hagut més d'una vintena de persones en observació, en les quals no s'ha confirmat la malaltia. L'interès d'aquesta infecció fins i tot és idiomàtic. Com ens ha aclarit a El Punt Avui Núria Puyuelo, la paraula Ebola es pronuncia plana, i s'escriu, per tant, sense accent i amb majúscula.

Fa poc, a la revista Food technology, Roger Clemens comentava l'Ebola des de la perspectiva de la salut pública, i recordava que els afectats experimenten una caiguda del sistema immunològic (defenses), inflamació i problemes de coagulació. Moltes de les persones amb la malaltia pateixen malnutrició i, per tant, tenen les defenses molt minvades. Per això la seva sensibilitat és alta i el tractament, més difícil.

Ara bé, no es pot simplificar el problema i aprofitar l'avinentesa per promoure possibles remeis contra l'Ebola a base de productes que milloren, o diuen que milloren, les defenses de l'organisme. Una bona alimentació, sense suplements, influeix sempre en el bon estat del sistema immunològic. També és veritat que determinats nutrients o components dels aliments (antioxidants, vitamines A, C, D i E, àcids grassos omega-3, coure, zinc, seleni, probiòtics presents en els iogurts i algunes plantes medicinals) contribueixen especialment a millorar-lo, però de manera suau i si la ingesta ha estat i és suficient i continuada. No és cert que el seu efecte pugui ser preventiu a curt termini, ni encara menys curatiu, malgrat que alguns espavilats ho afirmin. Per això, als Estats Units, no només la FDA (Food and Drugs Administration/Administració d'Aliments i Medicaments) sinó les mateixes associacions d'empreses que elaboren productes a base d'herbes, per a la salut personal o els anomenats productes “naturals” (a l'hora de la veritat no se sap ben bé què vol dir “natural”, perquè se sol tractar de preparats), han hagut d'informar que els suplements no prevenen ni curen l'Ebola, i advertir a tres companyies que deixin d'afirmar, a través d'internet, Facebook i Twitter, que els seus suplements ho fan. Internet i similars són una gran eina, però, sense cap control, d'una manera irresponsable, potser amb bona fe, s'hi poden difondre dades errònies i sense prou fonament. A casa nostra també ha passat, i circula la informació que unes plantes, la Garcinia kola o l'Artemisia annua, poden ajudar a tractar o curar l'Ebola. El fet que hi hagi unes poques dades, clarament insuficients, sobre algunes de les seves propietats, de les quals, estudiades més a fons, potser s'arribarien a demostrar eventuals efectes positius, no justifica en absolut promoure-les ara com a remeis, que poden tenir l'atractiu d'allò natural o no convencional, i generar falses expectatives.

El que compta són els estudis veritablement científics, que no són sempre perfectes, però constitueixen la millor de les aproximacions a la recerca del que és eficaç i segur. Fins ara no hi ha cap estudi sòlid, científicament contrastat, que justifiqui l'ús d'aquestes plantes contra l'Ebola. S'atribueix al que fou president dels Estats Units Dwight Eisenhower l'afirmació que si tothom parlés només d'allò que realment sap, hi hauria molts silencis. Com ha dit el catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, en el tema de l'Ebola s'ha comptat massa poc amb els que realment hi entenen. Peter Piot, microbiòleg belga descobridor del virus de l'Ebola, en una entrevista al Der Spiegel, publicada a El Temps, recorda oportunament que ja Pasteur va dir que els microbis tindran l'última paraula.