Carn de Podemos

Ho sap tothom. El sistema de finançament dels grans partits polítics, a tot arreu, durant anys ha estat un tururú. Les enormes estructures que suporten, les campanyes electorals desbocades, els milers de persones que hi treballen, només s'expliquen gràcies a un finançament fet a còpia de donacions empresarials forçades. Siguin comissions per serveis cobrats o siguin donacions interessades. Dit això, es pot dir també que hi ha hagut de tot. Segons el grau de poder i la capacitat d'influència en els diaris o butlletins oficials. Només ara sembla que els grans partits n'han pres consciència, però vés a saber què, perquè no se sap mai. En tot cas, els grans focs d'artifici de la desbandada immobiliària i de l'obra pública s'han acabat. El problema és que la reconversió moral s'ha fet sense els passos necessaris que marca la confessió en la religió catòlica que ens defineix històricament: examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit de l'esmena, confessió i penitència. No se sap si hi ha hagut un examen sincer, un dolor sentit o un propòsit veraç. Las penitència, això sí, corre a càrrec dels tribunals. I el que ha quedat ben evident és que a l'empara del finançament irregular hi ha hagut molt d'espavilat que ha fet l'agost. L'excés, la barra i la impunitat amb què han actuat aquests intermediaris ha revoltat els castigats contribuents. Cada dia se'n saben més detalls i augmenta la indignació. Carn de Podemos. Després que ningú s'estranyi de les enquestes. Ni a Espanya ni a Catalunya.