El planeta FESC

El president Mas, al Parlament, havia contestat la crítica radical al sistema formulada per David Fernàndez afirmant que no estava parlant d'un canvi de rumb sinó d'un canvi de planeta, i que allò que el diputat de la CUP proposava tal vegada podia tenir interès però no se'n tenia notícia. Fernàndez, amb aquella intensitat que a vegades dóna al seu discurs, va replicar que no calia fer salts per l'univers, que el nou món que invocava ja existeix entre nosaltres. No som d'un altre planeta, va dir, vivim als Països Catalans comuns i cooperatius; no comprem al Mercadona o al Caprabo, sinó a les cooperatives de consum; tampoc a Iberdrola o Endesa, sinó a Som Energia; no tenim els cèntims a La Caixa, sinó a les finances ètiques i cooperatives. Per tant, venia a dir, l'alternativa és real i no cal buscar-la més enllà dels límits de l'atmosfera.

Deu ser, és clar, una alternativa tímida, encara fràgil, que no té ni remotament el vigor i la potència d'aquest sistema econòmic que ha creat tanta riquesa com misèria, destrucció i infelicitat, però és una alternativa que existeix i que no para de créixer. Aquest cap de setmana, a Barcelona, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, la tercera Fira d'Economia Solidària de Catalunya en deu ser una bona prova. Diuen els organitzadors que la FESC és un aparador de productes i serveis pensats per satisfer les necessitats de la vida quotidiana de les persones, des de l'habitatge fins a l'alimentació, passant per l'oci, el coneixement, les finances i les energies renovables, que s'impulsen amb pràctiques d'economia social i solidària al territori català. 184 empreses que no troben l'estímul i la raó de ser en el lucre, sinó que es fonamenten en principis ètics i democràtics, que són respectuoses mediambientalment i responsables socialment, que prenen forma de cooperativa, d'associacions dedicades a l'àmbit social, a les finances ètiques o al consum responsable, i també xarxes d'intercanvi, monedes locals i socials, horts comunitaris o sistemes de gestió comunal. Un planeta econòmic en plena expansió que s'esforça per transcendir els límits de la militància més compromesa i esdevenir una opció real a l'abast de la majoria dels ciutadans. Energies cooperatives o energies competitives, socials i comunitàries o individuals i privatives, fonamentades en l'associació o en el domini.

Hi ha qui situa l'origen de la vida i de l'evolució de l'espècie en aquest debat continu, però que pensa que, més enllà de l'impuls biològic en una o altra direcció, la cultura, o la consciència, ens hauria d'ajudar a prendre partit a favor d'aquella que col·lectivament és més beneficiosa. Haver confiat que l'exacerbació i l'estímul del benefici individual acabarien afavorint la majoria, ha estat molt més ingenu que concloure que la creació d'un model socioeconòmic que situï el bé comú al centre de totes les coses és perfectament viable. I el que sorprèn, en tot cas, és que governs, pressupostos i els nostres instruments de poder col·lectiu no ho considerin una prioritat.